Dencàs, generalíssim

El 6 d’octubre al migdia la ciutat era presa militarment pel Sometent i les Joventuts d’Es-tat Català. El conseller de Governació Josep Dencàs ho anuncià prèviament al poble de Catalunya per mitjà de la ràdio fent referència a determinades actituds —agressions i arbitrarietats foren les seves paraules— dels elements extremistes. A les tres de la tarda abandonà la Conselleria, d’on estigué absent fins prop de les sis.

Dencàs cridà al seu despatx el general de la Guàrdia Civil i el coronel del 19 terç. Entraven al seu despatx a tres quarts de vuit i en sortien a dos quarts tocats de nou. Ignorem de què parlaren en aquella entrevista. Sabem, però, que mentre els esmentats caps eren a Governació, a la Generalitat tingué lloc la proclamació de l’Estat Català dintre la República Federal. Immediatament després de sortir de Governació els caps de la Guàrdia Civil, Dencàs i Badia es vestiren d’uniforme. Duien camisa —aparentment de seda— color d’oliva, pantalons de caqui, bandes i unes insígnies a la màniga. També s’ha parlat d’un casc. Realment existí, però era propietat d’un funcionari que havia fet la Gran Guerra a França.

Immediatament després d’ésser coneguda per la ràdio la proclamació de l’Estat Català, uns individus —desconeguts per als habituals de la casa— col·locaren la bandera estelada al balcó. Moments després —segurament obeint ordres de la Generalitat— la bandera de l’estel fou arriada i en el seu lloc hissada la de les quatre barres com ho havia estat, de bell antuvi, a la Generalitat.