Samper forma Govern

Dos dies després la crisi era solucionada d’una manera insospitada. Ricard Samper, ministre radical del Govern Lerroux, era encarregat de la formació de gabinet. La desconfiança entre els catalans s’accentuà. El dia 29 tingué lloc a Barcelona la formidable manifestació antifeixista que causà sensació arreu d’Espanya i que donà lloc al President Companys a pronunciar aquestes paraules: «Que tothom sàpiga, que ningú no oblidi, que les masses ciutadanes que es manifesten no són una multitud circumstancial, sinó que és la ciutadania cívica de la democràcia catalana». El mes de maig començaren les topades entre Catalunya i els governs de Madrid. La Lliga —sempre convençuda de l’autonomisme de Gil Robles— anuncià que presentaria al Parlament de la República una proposició declarant anticonstitucional la Llei de Contractes de Conreu votada pel Parlament de Catalunya. El Govern de la República, però, interposà el recurs pel seu compte, al Tribunal de Garanties. Mentrestant el Govern de la Generalitat decretava la vigència de la llei votada, a partir del dia 2. «Espero —digué en aquella ocasió el President Companys— que una vegada escatides les coses i estudiades amb detenció, se’ns donarà la raó, perquè la tenim i perquè comptem amb l’assistència de l’opinió catalana que és tot el que es necessita». I pocs dies després, en un acte memorable a Figueres, deia: «El problema està a veure qui arriba primer». La Lliga va posar-se, en aquells moments apassionants, decididament al costat de les dretes espanyoles. Com a continuació de la seva campanya persistent i diària demanant la reversió dels serveis d’Ordre Públic a l’Estat, inicià una intensa campanya contra aquella llei catalana que intentava de resoldre un problema greu al camp. La tivantor entre el Govern central, d’esperit reaccionari, i el Govern autonòmic, d’esperit esquerrista, s’anava accentuant cada dia més.