Esclata la vaga general
A la matinada del divendres, quan sortíem de la impremta del diari, vam trobar-nos a la Rambla amb destacats elements dirigents de l’Aliança Obrera que, després d’haver acordat la vaga general revolucionària, començaven de posar en pràctica l’acord. Al carrer Nou de la Rambla van tancar tots els establiments habitualment oberts en aquelles hores. Els taxis es retiraven. Els primers tramvies que sortiren abandonaren el servei al primer requeriment. Les coaccions eren, més que coaccions, simples invitacions que seguidament eren ateses. Les noves que teníem d’arreu de Catalunya eren completament favorables a la vaga. Un dels capitostos de l’Aliança Obrera va assegurar-nos que la parada seria general al cap de poques hores.
En efecte, el divendres la vaga fou absoluta. Només circularen per la ciutat autos «requisats» per l’autoritat autònoma i d’altres per l’Aliança Obrera. Els diaris suspengueren la publicació. Es deia que a la nit la ciutat quedaria a les fosques, però no fou així. Els dirigents del moviment no cregueren convenient que Barcelona quedés a les fosques, i a la nit els carrers van estar il·luminats com en plena normalitat, però mancats de l’animació i el bullici habituals. A falta de diaris, la gent escoltà les notícies que escampava la ràdio. Pel que es deia, fora de Catalunya el panorama no era menys optimista per a la revolució. La protesta contra el Govern que acabava de formar-se no podia ésser més general. La repulsa de l’opinió pública era absoluta. Decididament, la revolució havia començat. No hi havia cap altra sortida. Calia respondre a la força amb la força. A la provocació, amb la revolta.
Els elements de l’Aliança Obrera, abans de llançar-se a la vaga, havien parlamentat amb la C. N. T. per tal d’anar a una acció conjunta. La Confederació (F. A. I.) exigí com a condició prèvia per a col·laborar, la realització d’una manifestació obrera, armada, contra l’Esquerra. Aliança Obrera no acceptà. Evidentment, en bona tàctica revolucionària la proposta de la C. N. T. no podia acceptar-se. I per això la C. N. T. quedà al marge del moviment.