El catalanisme i la política social

No hem pas de fer història dels fets que se succeïren durant una sèrie d’anys. Han estat reportats degudament. Amb el temps, la Lliga esdevingué el partit de dreta de Catalunya. Uns dissidents aixecaren bandera i constituïren Acció Catalana, que s’endugué bona part de la joventut que seguia la Lliga i féu una política més liberal i més essencialment catalanista. Mentrestant, una altra força s’ini-ciava a Catalunya sota la direcció de Francesc Layret. Una força que, sense oblidar les reivindicacions de Catalunya, pensava en les reivindicacions de l’obrer. Una força que tendia a fer un esquerrisme catalanista que arranqués les masses proletàries del lerrouxisme i ajudés d’una manera decisiva el triomf de Catalunya.

De moment, aquesta força, no aconseguí d’aglutinar grans multituds. Cal tenir en compte, però, que Layret —l’home que podia arribar a les grans realitzacions— caigué assassinat pels enemics de l’obrer que també eren els enemics de Catalunya.

El dia que algú escrigui la història del moviment social a Catalunya haurà de parlar forçosament —i amb molta extensió— de Francesc Layret i dels dos més destacats seguidors seus: Salvador Seguí i Lluís Companys. Cadascun d’aquests homes mereix un volum de grans dimensions. La supervivència de tots ells hauria fet donar un tomb formidable a la política de Catalunya en tots els seus aspectes.