Les Bases de Manresa
En publicar-se l’any 1889 el nou codi civil en l’article 15 del qual negava la nacionalitat civil dels catalans, s’inicià una forta agitació catalanista que donà per resultat una nova redacció de l’article esmentat. Després d’aquest èxit continuaren les assemblees, mítings, reunions i conferències, i naixé la Unió Catalanista (Federació d’entitats catalanistes) que, en una famosa assemblea reunida a Manresa, acordà les no menys famoses bases que des d’aleshores són conegudes amb el nom de «Bases de Manresa». Assistiren a l’esmentada assemblea Narcís Verdaguer i Callis, Enric Prat de la Riba, Lluís Domènech i Montaner (que presidí) i altres elements joves que havien d’ocupar, anys a venir, importants llocs de responsabilitat en la política catalana. Aquelles bases foren durant molt de temps el programa mínim de les reivindicacions catalanes.
Aquell acte de Manresa no era polític. Tenia, simplement, un caràcter de reivindicació patriòtica. Tant fou així que, segons sembla, a les altes esferes de la política espanyola més aviat inspirà simpatia que altra cosa. Aquelles Bascs tingueren molt poca eficàcia. La Renaixença en va fer la seva bandera de combat, però no passaren d’aquí, i restaren ben aviat arxivades entre els records.
En un interviu que un periodista barceloní celebrà amb Pere Aldavert poc temps abans de morir, el company de Guimerà digué: Per demostrar-vos la transcendència política que tingueren aquelles Bases us explicaré el següent fet: Aquells dies va proclamar-se l’estat de guerra a Barcelona, i els periodistes fórem cridats a Capitania per dir-nos les matèries sobre les quals no podia opinar-se. El capità general Eulogi Despujol va informar-nos detalladament, i després, dirigint-se a mi particularment, em digué: «De les Bases de Manresa, podeu parlar-ne tant com vulgueu i com vulgueu».
Aquelles Bases no abordaren el tema del règim. Això —continua l’interviu amb Pere Aldavert— aleshores era una qüestió secundària. Es tractava simplement que les nostres reivindicacions fossin viables sota qualsevol forma de govern.
Amb tot, les Bases de Manresa constitueixen una fita en la història del catalanisme, i per això, després de proclamada la segona República i acordat el règim autonòmic per a Catalunya, les autoritats catalanes acudiren a retre homenatge a aquells patriotes del vuit-cents.