L’ambient es carrega

A la fi de setembre el senyor Samper anuncià el propòsit del Govern de la República de querellar-se contra el de la Generalitat i contra el senyor Companys. A Madrid es parlà d’una possible llei limitant les atribucions del President de la Generalitat… i en aquest ambient començà el mes d’octubre que havia d’esdevenir històric. Samper dimití. Al Parlament de Catalunya el President Companys exposà la posició del Govern: «Crec que en aquests moments no puc deixar avançar interpretacions falses que comprometin l’Estatut i l’Autonomia…». Lerroux rebé encàrrec de formar Govern. L’entrada, temps ha prevista, dels elements de la Ceda, era un fet.

L’element obrer de Catalunya començà a donar mostres de neguit que s’accentuà amb la incorporació d’Anguera de Sojo al nou ministeri. Els moments eren d’una gravetat extraordinària. Les amenaces llançades contra Catalunya i contra la República del 14 d’abril podien ésser un fet amb la participació en el Govern dels homes de la Ceda. Cada minut la inquietud augmentava. El Govern de la Generalitat advertí a temps, però inútilment, al cap de l’Estat, del perill que significava l’entrada de la Ceda al Govern…

I en aquell ambient de passió, de malestar, d’inquietud —aguditzat des de fora i des de dins per pressions diverses— arribà l’hora esperada, temuda o desitjada —no ho sabem—, però que feia temps que estava en la consciència de tothom; arribaren les jornades d’octubre, d’aquell octubre que s’anunciava portador de resolucions definitives i heroiques…