El general Batet vol una hora de temps

Companys es tanca al seu despatx uns moments amb el Govern. Sembla que parla per telèfon amb el general Batet amb el qual, ens diuen, ha conferenciat a les quatre de la tarda. Aquest li demana que allò que li diu sigui per escrit. És possible que a la petició del general segueixi aquest curt diàleg:

—Us ho faré per escrit.

—Trigareu gaire?

—El temps just de redactar el document i portar-vos-el.

Poca estona després el senyor Companys surt del seu despatx amb una carta a la mà. Crida el diputat Tauler, que és allà a l’avant-despatx. Aquest es fa càrrec de la carta i surt. Companys resta allí amb els diputats i funcionaris. Està nerviós. Però de bon tros no ho està tant com una estona abans.

La Plaça de la República resta gairebé deserta. Les portes del Palau han estat tancades i invitats a sortir tots els qui no hi tenen una missió concreta a complir. En l’ambient hi ha el convenciment que acabem de viure un moment històric que pot acabar de moltes maneres. Preocupa el que passa arreu de la Península. I, encara que ningú no gosa dir-ho, preocupa la resposta que pugui portar el diputat Tauler.

Una estona després algú ens diu confidencialment que el general ha demanat que li concedissin una hora de temps per a contestar…