Les guerres colonials
Al Centre Català de Valentí Almirall, a l’època en què aquest convivia amb els homes de La Renaixença, hi havia una organització autònoma integrada per estudiants que duia el nom de «Centre Escolar Catalanista». En produir-se l’escissió de La Renaixença l’any 1888, els estudiants seguiren aquest darrer grup, i a la Lliga de Catalunya continuaren la tasca iniciada al Centre Català.
Les principals figures del catalanisme polític del començament de segle passaren pel Centre Escolar. Prat de la Riba, Verdaguer i Callis, Torres Sampol, Folguera i Duran.
Més tard, Cambó i Puig i Cadafalch. Aviat toparen dues tendències entre els estudiants. * La dels partidaris de l’escola històrica i la dels racionalistes. Aleshores sorgí la divisió entre els homes de dreta i els d’esquerra. Brossa, Gabriel Alomar, Portet figuraven entre els segons. El catalanisme, que no havia arribat encara al poble, que era un ideal de luxe, conservador, ja es destriava en aquells moments en les dues tendències lògiques en el joc polític. Però triomfaren, de moment, els conservadors. De moment i per molt de temps.
Aleshores aparegué L’Avenç, publicació selecta que tenia com a elements visibles Cases-Carbó, Pompeu Fabra, Cortada i Massó i Torrents. Inicià la gran batalla gramatical i publicava extensos comentaris sobre literatura, música —sobre tot la de Wagner—, pintura, etc. Era tribuna oberta a totes les idees, i hi col·laboraren la majoria dels escriptors i artistes de l’època. L’Avenç adquirí una gran autoritat i establí com a sinònim del catalanisme ésser artista o almenys estimar l’art en les seves diverses manifestacions. Allò donà origen al catalanisme de xamberg, xalina i cabell llarg. El catalanisme, que s’havia iniciat en ple romanticisme, esdevenia somniador. Ésser catalanista en aquella època no estava— per dir-ho així —a l’abast de totes les intel·ligències.
Suspesa l’any 1892 la publicació de La Veu de Montserrat per discrepàncies entre el prevere Collell i l’editor del periòdic, va iniciar-se a Barcelona la publicació de La Veu de Catalunya, setmanari que dirigí Verdaguer i Callis. Després, en els darrers anys del segle xix els esdeveniments es precipitaren. El catalanisme travessà un mal moment. Els homes, de diverses tendències, que l’havien dirigit s’havien retret totalment. Les guerres colonials coincidiren amb aquest estat de coses. Una ventada de patriotisme —de patriotisme de Marcha de Cadiz— s’ho endugué tot. L’oncle Sam va fer oblidar moltes coses. Una sola veu —la de Pi i Margall— va fer-se sentir en aquells moments contra l’aventura. Pi i Margall demanà que fos concedida l’autonomia a Cuba i a Filipines. Un nucli selecte i reduït va seguir-lo, però els seus bons propòsits fracassaren totalment i calgué que la guerra acabés com va acabar perquè la dolorosa experiència vingués a donar la raó a l’insigne republicà.
Fou arran dels desastres colonials que el Centre Escolar Catalanista actuà amb més intensitat. Començaren a constituir-se centres addictes a les barriades de Barcelona i es prodigaren els actes públics de propaganda. Les relacions amb l’oligarquia estatal eren cada dia més tivants. Algú va creure que el general Polavieja —el general cristiano— era l’home que podia acabar amb aquella descomposició política, però tot plegat no passà d’una il·lusió. I els qui hi havien cregut fundaren, davant el desengany, la Unió Regionalista, que el 1901 es fusionava amb el Centre Nacional Català de Prat de la Riba i Verdaguer i Callis, i d’aquella fusió naixé la Lliga Regionalista en la primera directiva de la qual figuraren amb aquells dos polítics i altres personalitats, els doctors Fargues i Robert.
Poc temps després, Silvela oferia l’alcaldia de Barcelona al doctor Robert, i aquest acceptà, disposat a acabar amb els caciquismes tradicionals dels Planes i Casals i Comas i Masferrer. El doctor Robert fou un home honest i intel·ligent i un gran cor. Elegit diputat a Corts poc després, morí sobtadament el dia 11 d’abril del 1902.
La seva desaparició deixà un buit i causà gran consternació en els rengles del catalanisme.