Moments d’inquietud

L’epopeia del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria constitueix una de les pàgines mes dramàtiques de la revolta del 6 d’octubre, no solament perquè hi deixaren la vida homes com Jaume Comte, Manuel G. Alba i altres no tan destacats, però no menys idealistes com Amadeu Bardina, sinó per les circumstàncies especialíssimes en què es desenvolupà l’acció revolucionària dels homes refugiats en aquell local.

Dijous a la nit, és a dir, el dia 4 d’octubre, el Comitè Executiu del Partit Català Proletari la figura més destacada del qual era Jaume Comte acordà instal·lar-se, davant la imminència d’esdeveniments de caràcter revolucionari, al Centre Autonomista de Dependents. Aquesta decisió fou presa tenint en compte que l’esmentat centre controlava la immensa majoria de la dependència, mercantil de Barcelona, i degut també a l’afinitat que existia, en l’aspecte social i polític, amb la minoria d’oposició que feia poc temps dirigia els destins del Centre. Des d’allí va preparar-se la vaga dels dependents de comerç i allí es redactaren els primers fulls invitant a la paralització dels treballs encaminada a la consecució de la «República Social Catalana». De bell antuvi hi hagué una certa oposició per part d’elements dirigents del Centre a deixar que el Partit Català Proletari s’hi instal·lés, però, vençudes que foren momentàniament les dificultats, el Comitè revolucionari s’hi quedà.