La Renaixença
La Renaixença, la publicació de Guimerà i Aldavert, constitueix una època important de la història de Catalunya i mereix una certa atenció.
Escrita en un llenguatge senzill i entenedor, però estrident, La Renaixença fou durant molt de temps una veritable institució.
En fer-se l’escissió del Centre Català que havia fundat Valentí Almirall, va ésser constituïda la Lliga de Catalunya, La Renaixença esdevingué el seu òrgan oficiós. Pot dir-se que l’escrivien, l’administraven… i la pagaven dues úniques persones: Pere Aldavert i Àngel Guimerà, perquè els altres fundadors havien abandonat el periodisme i la política. Fotí aleshores que el setmanari —que tirava normalment vuit-cents exemplars— esdevingué diari. La impremta i la redacció estaven instal·lades al carrer d’en Xuclà, i Guimerà i Aldavert vivien en un pis de la mateixa casa. Aldavert dedicava les hores que li deixaven lliures les tasques de redactor a administrar el diari… que costà moltes pessetes a l’un i a l’altre. La Renaixença diari arribà a tirar tres mil exemplars —un veritable rècord en aquella època—, però els ingressos no bastaven a cobrir les despeses. Publicava diàriament la «Garta de Madrid» que trametia Güell i Mercader, i el seu nombre de col·laboradors era molt reduït: Cassimir Brugués, Ferran Alsina i pocs més. Més tard hi col·laborà, amb pseudònim, Lluís Duran i Ventosa.
La Renaixença fou durant molt de temps una gran bandera de combat, i el públic —el seu públic— devorava més que no seus abrandats editorials, generalment redactats per Pere Aldavert.
Després dels desastres colonials La Renaixença —reforçada amb nous elements, entre ells Prat de la Riba i Domènech i Montaner, que no compartien totalment el criteri de llurs companys, els vells del diari— passà moments difícils a causa de la separació d’aquells elements nou vinguts que fundaren el Centre Nacional. La Renaixença fou posada en venda. Guimerà i Aldavert hi havien deixat una petita fortuna. Adquirit el diari per una nova empresa —addicta als mateixos ideals—, va renovar-se totalment. Passà a la direcció el doctor Martí i Julià. Botet i Sisó el substituí poc després, però La Renaixença, que havia viscut gloriosament en la seva modèstia, no pogué resistir més de tres anys la nova vida.