La «Ceda» al Govern

A mitja tarda del dijous q d’octubre arribà a Barcelona la llista del nou Govern Lerroux. L’ambient, carregadíssim aquells dies, esdevingué tempestuós. La presència en el nou Govern dels homes de la CEDA i especialment la del senyor Anguera de So jo, va ésser interpretada no solament per l’opinió pública esquerrista, sinó per la gran massa del poble, com una provocació. Era de preveure que s’acostaven esdeveniments greus. Els partits republicans espanyols publicaren sengles notes trencant tota relació amb les institucions. A hores d’ara encara ens deuen una explicació. Al Palau de la Generalitat augmentaren els visitants, impacients i frenètics, que consideraven inadmissible aquell estat de coses I que creien que s’havia de donar la rèplica d’una manera immediata.

La constitució del nou Govern va caure a Barcelona i arreu de Catalunya com una bomba. Era el llumí que venia a encendre el ble d’una bomba temps ha preparada. Era —aquesta fou l’apreciació general— un desafiament, una provocació, una amenaça a la qual calia sortir al pas.