L’Aliança Obrera a les barricades

I les hores passaven. I les forces no venien. A la capella de la Galeria gòtica, convertida en hospital de sang, hi havia tres ferits. Un agent de policia, un mosso de l’Esquadra i un paisà recollit al carrer. Els elements de l’Aliança Obrera havien pres totalment des del seu nou local improvisat a la Plaça de Santa Anna fins a la Generalitat. Allí, darrera les barricades, estaven disposats a la lluita… amb poques armes i dolentes. Cap a la matinada —i els cinc-cents homes sense arribar— un parell de xicots de l’Aliança Obrera arribaren fins al despatx on s’havia instal·lat el Govern de la Generalitat.

A la Generalitat no hi havia més armes que les dels mossos de l’Esquadra. A Governació hi havia un bon dipòsit. Armes i explosius. Però a Governació es negaren a lliurar una sola pistola. Una sola bomba. Un simple cartutx de dinamita. Miquel Badia telefonà diverses vegades durant la nit. Digué que es trobava en un terrat de la Via Laietana, d’on no podia sortir. Més tard ens anunciaren de Governació que Miquel Badia baixava per la Via Laietana al front de forces de seguretat i Guàrdia Civil que s’havien passat a la revolució. Cada vegada ho enteníem menys.

Els mossos de l’Esquadra seguien resistint. El tiroteig era impressionant. De tant en tanc una nova canonada…