Conseqüències de les eleccions generals del novembre

El febrer s’inicià agitat. Cada dia les coses de la República presentaven un aspecte més pessimista. El Govern Lerroux trontollava. El dia 7 el senyor Companys digué: «Nosaltres som ací per defensar la República, una República democràtica i liberal, parlamentària, no infectada per monàrquics ni per gent sospitosa, ja que això no seria una República. No volem monarquia ni l’esperit de la monarquia. La República ha d’ésser dirigida per republicans autèntics». Cap a fi de mes, després d’haver efectuat el senyor Companys un viatge a Madrid, quedà plantejada la crisi total al Govern de la República. Sortien del Govern Lerroux uns ministres el republicanisme dels quals els feia incompatibles amb el caire que prenia la governació de l’Estat. Declarada la crisi, rebuda a Catalunya amb una enorme expectació, car es preveia el perill de lliurar el poder a les dretes, tradicionalment enemigues de Catalunya, tingueren lloc a Barcelona manifestacions antifeixistes, i el cap de la minoria catalana d’esquerra senyor Santaló declarà que «donar el poder a unes dretes que no són republicanes constituiria un veritable cop d’Estat». El dia 3 de febrer quedà constituït el nou Govern Lerroux. Sortiren Lara, Martínez Barrio i Pareja. Entraren Salazar Alonso, Marraco i Madariaga. Evidentment, la solució era transitòria. No resolia res. Persistia l’amenaça dretista…

El dia 8 el Parlament de Catalunya es reuní per tractar de diversos aspectes d’interès autonòmic. En sessió secreta la Cambra s’ocupà de la resposta que calia donar a la consulta feta pel Tribunal de Garanties sobre la immunitat parlamentària dels diputats de Catalunya. Els diputats de la Lliga, invitats expressament pel President, no acudiren a la Cambra. Aquesta, però, seguia la seva tasca. Acabava la discussió de la Llei de Contractes de Conreu i aprovà, aquells dies, la Llei de Cooperatives.

L’acte de salvatgisme d’uns descastats que la nit del dia 13 profanaren la tomba del President Macià donà lloc a un acte de desgreuge del poble de Catalunya que aconseguí una grandiositat emocionant. El dia 22, el Parlament de Catalunya aprovava definitivament la Llei de Contractes de Conreu, que donà lloc a les següents paraules del President Companys: «El Govern, en el terreny de la Llei, ajudarà constantment les legítimes aspiracions de la classe treballadora». I aquestes altres: «Desitjaria que en reprendre’s les tasques parlamentàries els escons de la Lliga no fossin buits».

Mentrestant el Govern de Madrid continuava la seva obra de reculada. Es feu públic el projecte de llei de restabliment de la pena de mort. Es preveien hores de lluita. El futur inspirava inquietud als republicans i als homes d’esquerra. Lluís Companys declarava un d’aquells dies: «Mentre confiem que allà s’aclareixi el panorama, ací les forces d’esquerra hem d’assegurar el triomf amb l’obra de Govern, per tal que Catalunya sigui un exemple i un baluard».

La Catalunya autònoma continuava la seva obra. Es constituí el Tribunal de Cassació de Catalunya per a presidir el qual fou elegit el senyor Jaume Govern. I el dia 25 el Govern Lerroux tornava a caure estrepitosament…