L’exèrcit a la Plaça de la República

El comandant Pérez Farràs entrà tot excitat. Un piquet de forces de l’exèrcit volia instal·lar-se a la Plaça de la República. Pérez Farràs es dirigí al cap de la força que arribava. Parlamentaren. Pérez Farràs donà un visca a la República Federal. El comandant Fernàndez Unzúe, que manava les forces de l’exèrcit, replicà amb un simple ¡Viva la República!

Pérez Farràs invità el cap que arribava amb forces de l’exèrcit a acatar el règim que acabava de proclamar-se. L’altre respongué amb una negació i la corresponent intimidació. El foc anava a trencar-se. «Ens ho farem!», algú respongué. I moments després queia greument ferit; un agent de policia de la Generalitat al carrer de Sant Honorat. Des de dalt vàrem sentir els seus crits. La batalla havia començat. El Palau —mesura previsora— restà a les fosques. Durant una estona —enmig d’un tiroteig seguit i granejat— prosseguiren, a les fosques, les converses i les conferències telefòniques. Algú anuncià que al Centre de Dependents —heroica epopeia de la qual hem de parlar extensament— les forces de l’exèrcit s’hi feien a canonades…