El «Memorial de greuges»
L’any 1885, en ocasió d’haver anunciat l’aleshores President del Consell de ministres senyor Cànovas del Castillo la presentació a les Corts d’un projecte de modus vivendi amb Anglaterra i aprofitant també el mal efecte que havia causat a Catalunya el nou codi civil d’Alonso Martínez, Almirall —partidari concret del proteccionisme— convocà una important assemblea de la qual sorgí l’anomenat Memorial de Agravios, que amb el títol menys estrident de Memòria en defensa de los intereses morales y materiales de Catalana, fou presentat a Alfons XII per una comissió que es traslladà a Madrid integrada per dotze persones, entre les quals figuraven Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, el canonge Collell i Frederic Soler, Pitarra.
Aquell Memorial no va donar cap resultat pràctic. Però Almirall continuà la campanya iniciada, que —l’any següent— rematà amb la publicació de la seva obra Lo Catalanisme a què hem fet referència abans. El trencament dels homes de La Reinaxença amb Almirall tingué lloc durant la celebració de la primera Exposició Universal de Barcelona. Primer, per divergències sobre la conveniència del certamen; després, sobre la data en què havien de tenir lloc els Jocs Florals[1].
Poc després, Almirall frenà les seves activitats. Amargat, descoratjat, s’apagà lentament, i els darrers anys de la seva vida evolucionà cap el republicanisme de Lerroux, que s’iniciava a Catalunya com una força aplanadora. Morí l’any 1904, completament oblidat dels qui havien sentit per ell, més que admiració i afecte, una veritable idolatria.
Almirall morí després d’haver interromput la seva obra. Sense que el seu famós Memorial de l’any 1889, ni els posteriors documents adreçats l’any 1888 a la Reina regent i l’any 1898, redactat per les entitats econòmiques, aconseguissin cap avantatge per a Catalunya en el terreny de les realitats. Però Almirall morí després d’haver aconseguit un fet importantíssim en el terreny ideològic. El catalanisme de mitjan segle, nascut a l’escalf d’un romanticisme patriòtic, havia esdevingut un sentiment vigorós com a força política.