Nova etapa al Govern de Catalunya

Possessionat de la Presidència, la primera tasca a la qual va dedicar-se Companys fou la d’unir les forces catalanes d’esquerra. Havia estat una de les darreres voluntats del President Macià, i Lluís Companys tingué la sort i l’encert de dur-la a la pràctica amb relativa rapidesa. Cal dir, només, que el dia 14 de gener —tretze dies després de la seva elecció— les esquerres coaligades triomfaven magníficament a les eleccions municipals. Catalunya, sota la presidència de Lluís Companys, plantava cara a la reacció dretista que s’havia iniciat a la República. El Govern de concentració d’esquerres catalanes inicià seguidament la seva tasca d’acord amb els postulats del 14 d’abril. Va presentar-se al Parlament de Catalunya, el dia 5 de gener. Lluís Companys digué: «El nou Govern sabrà i voldrà governar» i «Catalunya defensarà, costi el que costi, les seves llibertats».

Aquella victòria de les esquerres catalanes desmoralitzà la Lliga, que aprofità un pretext pueril per a decidir la seva retirada del Parlament de Catalunya. En aquells moments els diaris i els homes de la Lliga havien dipositat tota llur confiança en Gil Robles i les dretes espanyoles. «No hi ha motiu —deien i repetien— de temença. Les dretes espanyoles respectaran l’Estatut». El dia 31 de gener, Lluís Companys, des del banc vermell, requerí els diputats de la Lliga: «Si no ho fan així —digué referint-se a la necessitat de reintegrar-se a llurs escons— serà una covardia, una deserció o una plataforma política inadmissible».