Francesc Macià i Lluís Companys

El Partit Radical en decadència, hi havia a Catalunya dues forces polítiques evidents: la Lliga Regionalista i Acció Catalana. Hi havia també el grup republicà de Companys, que, sense fer una política nacionalista, acceptava en el seu programa, essencialment esquerrista i republicà, les reivindicacions de Catalunya. Hi havia també el grup de Macià —líder del catalanisme intransigent— que no comptava tampoc amb una gran massa. Així les coses, a la caiguda de la dictadura i portant a la pràctica converses iniciades durant el temps del régimen dictatorial, Macià, aixecant la bandera de les reivindicacions socials al costat de les reivindicacions nacionalistes, arribà a un acord amb Lluís Companys i es formà l’Esquerra Republicana de Catalunya, que d’una manera sorprenent, sense precedents, s’endugué el poble li portà el triomf magnífic del 12 d’abril del 1531 i el canvi de règim dos dies després.

No es ací el lloc indicat per a fer la biografia de Francesc Macià, que es guanyà el títol d’alliberador de Catalunya. Amb tota extensió i detall ja ho hem fet en un altre volum, a ell dedicat especialment. Volem, això sí, remarcar, com ja sota la presidència del patriota inoblidable, començà de covar-se la revolta que havia de culminar la nit del sis d’octubre del 1934.