Companys fa l’esperada proclamació
A mesura que s’acosten les vuit del vespre el Palau de la Generalitat està més animat. Una gran gentada espera a la Plaça. A les vuit tocades el President de la Generalitat, acompanyat de tots els membres del Govern, excepte el senyor Dencàs, que és a Governació, surt al balcó. Hi ha molta gent a baix a la Plaça i molta al Saló de Sant Jordi. Esclata una gran ovació. Se senten visques a la República Catalana. A l’últim es fa el silenci, i Lluís Companys[3], a poca distància del micròfon, comença llegint: Catalans!…
Quan arriba a la frase esperada «… i proclama l’Estat Català…» una gran ovació frenètica i el xiscle esporàdic d’una dona interrompen el discurs. Companys repeteix: «… i proclama l’Estat Català dintre la República Federal Espanyola»…
L’emoció d’aquell moment ós difícil de pintar. Companys continua. La seva paraula és clara i enèrgica. Acabada la declaració històrica, Companys abandona el balcó, i el poble l’aclama. Aleshores Ventura Gassol diu unes quantes paraules. Mentre aquest parla —davant la multitud emocionada— Lluís Companys travessa el Saló de Sant Jordi enmig de les abraçades i felicitacions de tothom, que ell accepta sense el més petit gest. Pel camí, a pocs metres del balcó, topa amb un diputat de barba blanca. Aquest el felicita. I Companys, amb el rostre serè, enèrgic i suau alhora, diu simplement: Ta està fet! Ja veurem com acabarà. A veure si ara també direu que no sóc catalanista!
Les seves paraules tenen quelcom d’amarg que ens causa una gran impressió. Lentament Lluís Companys travessa el Saló de Sant Jordi, mentre Gassol acaba de parlar. De baix a la Plaça puja una remor. El públic demana que sigui hissada la bandera al balcó principal. És hissada immediatament la bandera de les quatre barres. Se senten algunes protestes. Algú reclama que sigui la bandera amb l’estel. Hi ha uns moments d’indecisió. Però l’ordre concreta, enèrgica i categòrica del President ós acatada.
I la bandera de les quatre barres és hissada moments després al balcó principal de l’Ajuntament.