Actuació d’Estat Català

Dencàs a Governació i Badia a la Comissaria d’Ordre Públic iniciaren una ofensiva contra els elements terroristes. Aviat, però, aquesta ofensiva s’eixamplà i anà de dret contra tota força obrerista no adherida a l’Esquerra. Als calabossos de la Comissaria es repetiren les escenes del temps d’Arlegui i Martínez Anido. A l’Esquerra no mancaren elements que protestaven indignats d’aquells procediments.

Més d’una vegada ens trobàrem al Palau de la Generalitat amb comissions del partit que anaven a denunciar al President fets d’aquesta índole i a protestar-ne enèrgicament. Companys s’indignava. Cridava el Comissari, cridava el Cap dels Serveis d’Ordre Públic, cridava el Conseller de Governació… però no passava res. I els maltractes als detinguts continuaven.

Sabent això resulta encara més estranya, més grotesca, més extraordinària, l’actitud histèrica de Dencàs cridant aquella nit, des del micròfon de Governació, els homes que ell havia fet perseguir d’una manera inhumana.