Com va produir-se la vaga i quina fou l’actitud del Govern de la Generalitat

S’ha dit que la vaga general iniciada la matinada del divendres fou poc menys que decretada pel Govern de la Generalitat. Aquesta afirmació està totalment mancada de fonament. No és exacta. La vaga acordada per l’Aliança Obrera fou posada en pràctica contra la voluntat del Govern, que va fer tots els possibles per evitar-la. Podem assegurar-ho. El que passà fou que el Govern, en veure’s desbordat, en aquest aspecte, per la massa obrera de Catalunya, que rebé l’ordre de vaga favorablement —tot i l’oposició dels elements de la C. N. T. (FAI)— cregué més interessant i convenient canalitzar aquell moviment, controlant-lo, ja que en el fons era una identificació amb la posició de la Generalitat davant l’amenaça d’un feixisme espanyol, que no pas llançar-se d’una manera suïcida i antipopular contra aquells obrers catalans —una gran majoria dels quals eren militants del partit governant— perquè això hauria significat davant del poble una traïció. El Govern de la Generalitat volia fer una revolució política. Els elements de l’Aliança Obrera perseguien una finalitat essencialment social. Uns i altres, però coincidien en un punt concret: el de manifestar llur repulsa a la política espanyola feixistitzant, i per a aconseguir una fita comuna no era gens extraordinari que uns i altres creguessin que en aquells moments podien anar d’acord. Només Dencàs no degué pensar de la mateixa manera, puix que els seus esforços durant la vaga i especialment durant el curt període de revolució al carrer perseguí acarnissadament els elements de l’Aliança Obrera. Ja hem reportat com va anar l’entrevista de Governació entre el conseller i els elements de l’Aliança Obrera. Ara hem d’afegir que Dencàs donà a totes les forces que estaven a les seves ordres la consigna de fer foc sense previ avís a dos cotxes en els quals anaven, segons ell, elements «feixistes», i resultà que en aquests cotxes hi anaven els Comitès Directius de l’Aliança. Això es descobrí d’una manera casual a la Plaça de Catalunya, on fou detingut un dels esmentats cotxes… que, segons sembla, havia estat facilitat als seus ocupants a la Conselleria de Governació. Es donà el cas, doncs, que la gran massa addicta a l’Aliança Obrera que sortí al carrer a fer la revolució fou boicotejada i perseguida per Dencàs, que no solament els negà aquelles armes que hi havia dipositades a Governació i no serviren per a res, sinó que també intentà arrabassar-los el deficient i escàs armament amb què comptaven i que s’havien proporcionat trucant de porta en porta.

Dencàs tenia un arsenal d’armes i municions a Governació i es negava a lliurar-les als revolucionaris. Deia a la Generalitat que resistissin, que enviava cinc-cents homes i donava ordre a la gent concentrada en diversos indrets de la ciutat que no es moguessin. Deia al Centre de Dependents que resistissin, i la Rambla era plena de gent armada esperant ordres…