La protesta s’aguditza

A mitja tarda una nodrida manifestació organitzada per l’Aliança Obrera arriba a la Plaça de la República donant visques a la República Catalana. Uns comissionats pugen a visitar el President Companys. Al Palau de la Generalitat hi ha un ambient carregadíssim. Companys fa passar els visitants al seu despatx. Ignorem els termes de l’entrevista. Al cap d’un quart surten els comissionats. Amb ells, Companys, que els acompanya fins a la porta. Allí, en veu alta els diu:

—I ara que es dissolgui la manifestació.

Moments després, la manifestació s’ha dissolt. Companys es passeja amunt i avall del seu despatx amb les mans al darrera. Es diu que el «cop» és immediat. Es diu més, encara. Que serà a les vuit del vespre. Les emissores de ràdio, poca estona després, anuncien que el senyor Companys parlarà a les vuit del vespre. Què dirà? ¿Repetirà els seus anteriors parlaments durant la vaga recomanant ordre? És una incògnita. Més tard sabem que el que ha de dir el senyor Companys està escrit en un document. Un document que signen tots els membres del Govern i el President del Parlament de Catalunya. Però hi manca, encara, una signatura. La del senyor Dencàs, el qual es troba a Governació. El requereixen dues vegades i, a l’últim, compareix.