Quarta invasió francesa. Schomberg. Noailles

Una quarta guerra amb França començà el mes de setembre de 1673. En fou l’origen el mateix de sempre: la gran política europea entre els Àustries i la casa de Borbó. El que es discutia, guerrerament parlant, eren espais que els Àustries (Viena, Madrid) tenien als Països Baixos (Holanda) i que París volia, com ja es pot suposar. Es discutien, amb les armes a la mà, els afers d’Holanda, però la invasió es produí per l’Empordà contra els Àustries.

Els inicis d’aquesta campanya foren relativament afortunats. El virrei de Catalunya, marquès de San Ger-màn, amb les forces que tenia a la seva disposició i els miquelets de Trinxeria, travessà els Pirineus (maig de 1674), s’apoderà del castell de Bellaguarda, que el rei francès havia fet construir sobre la mateixa frontera pel gran constructor Vauban, castell que era considerat la clau del Rosselló, i derrotà els francesos a Maurellàs, que és tan a prop de Ceret, que jo m’estimo tant.

Però les coses canviaren. L’any 1675 (9 de maig) les tropes del mariscal Schomberg (un general alemany a les ordres de França) passen la frontera i s’estableixen entre la Jonquera i Agullana. Després, ocupen Figueres fàcilment i passen sense dificultats a posar setge a Girona. Ara, els miquelets de Trinxeria no paren mai i defensen cl país d’una manera admirable. El mariscal Schomberg ha d’abandonar el setge de Girona. Probablement en venjança, aquest mariscal destrueix el vilatge de Maçanet de Cabrenys. Sempre igual. En el nostre temps també ho hem vist. Sempre igual. En un moment determinat, Schomberg és substituït per París (perdó, exactament per Versalles), pel mariscal duc de Noailles. La campanya d’aquest personatge començà el 1676 amb un cop atrevit: s’apoderà de Figueres fàcilment. Resultà, però, que els naturals del país recuperaren aquesta població amb gran facilitat.

Aquesta invasió continuà. En tot aquell any, Noailles divagà i acampà per l’Empordà amb les alternatives habituals. Ara, firmada la pau de Nimega (1679), el saqueig s’acabà.