Els grecs en el litoral empordanès

Sembla que vingueren de Marsella —Massilia. A la Roses actual, ni crearen un establiment, del qual s’han trobat monedes, però que no ha estat excavat per raons complicades. De Roses els grecs passaren a l’extrem meridional del golf i construïren Empúries, un petit poble emmurallat. L’Empúries dels grecs ha estat excavada per la Diputació de Barcelona, i aquest treball fou dirigit pel senyor Puig i Cadafalch. Són les ruïnes d’un petit nucli urbà, sobre el qual el pas del temps ha projectat una superposició de cultures que el fa més aviat complicat. Diuen que les pedres negres són gregues i que les més clares són romanes. A la part nord del conjunt hi ha moltes ruïnes cristianes. A la part meridional hi ha el recinte sagrat o religiós i la muralla amb la porta que hi accedeix. En la vida marítima arcaica, tingué molta importància disposar d’un refugi per a les embarcacions i la utilització d’una aiguada. L’aiguada, la trobaren a la desembocadura del que encara avui s’anomena el Ter Vell i que anava al mar sota mateix del Pedró de l’Escala —del Ter d’abans que fos desviat sobre la platja de Pals, desviació que es produí molt més tard. El refugi, el degueren trobar a la calanca del Portitxol, que per a les embarcacions de què disposaven és suficient. El lloc no fou pas mal escollit —tot ben garbellat.

Des que hi arribaren fins que Empúries esdevingué una posició romana, passaren molts anys. Amb la població del país no sembla pas que tinguessin gaires dificultats. Hi visqueren en pau. Aquests grecs no tingueren cap vel·leïtat, ni de domini ni de colonització. Es dedicaren a comerciejar amb els indígenes, vendre les foteses que tenien i comprar l’alimentació. De les vel·leïtats a què al·ludíem, no en queda cap rastre. En aquest sentit, no queda cap camí que en provingui ni cap espai de terra que hagin colonitzat. A l’establiment d’Ullastret, que fundaren més tard, hi pogueren arribar sempre passant per sobre de l’aigua. Foren sempre gent de mar. L’establiment d’Ullastret, el degueren fundar per augmentar la clientela comercial. Per a fer aquests tractes, quina moneda utilitzaven? Els grecs tingueren monedes generalment molt agradables. Els indígenes, en tingueren? Per a comerciejar, utilitzaven el troc? En el petit museu que s’ha construït a Ullastret hi ha objectes provinents de Grècia i altres que degueren produir en els llocs d’estada. En les excavacions que s’han fet no s’han trobat pas gaires coses de caràcter artístic, però tot aquest material té una gran personalitat i és d’una bellesa que en aquest país és poc habitual. De fer escultura, els grecs en saberen molt, i tot el que hi deixaren s’havia d’haver conservat a Empúries mateix, en un museu adequat. Hauria d’haver estat primordial. Però no ha estat així. I no hi ha res més a dir.

La Diputació de Barcelona féu una gran obra pagant les excavacions d’Empúries. El fet fou possible pel canvi de política que es produí en el país —aparició de la Lliga Regionalista— i perquè el senyor Prat de la Riba tingué al seu costat els erudits i intel·lectuals més patriotes i reals del país —inseparable de l’Institut d’Estudis. A cap partit polític anterior, tant d’esquerra com els partits alternants, no se li hauria ocorregut mai de fer una obra semblant. Les excavacions despertaren tot el món històric antic del país. Empúries. Primer, el nom que donaren els grecs al seu establiment donà més tard el nom a tota la comarca: l’Empordà. Després, Empúries —a nivell comarcal— passà a ser un lloc molt important, gairebé sagrat, com avui encara ho és.