Els visigots
Amb això, un poble del nord, el poble visigot, sense cap relació ni influència de l’imperi romà —és a dir: un d’aquells pobles que els antics anomenaven bàrbars—, es projectava sobre el continent amb aires inequívocs d’invasor. Ja feia alguns segles que el nostre país havia entrat en la romanització, i la pau romana s’esclovellava. L’Imperi, sobretot l’occidental, capital Roma, feia els últims badalls. La invasió es produïa amb moltes ínfules i amb victòries militars inqüestionables, sobretot a Itàlia. Arribats a les nostres fronteres, envaïren la Península i la dominaren. Els gots, ostrogots i visigots. No crec que en aquest país la invasió trobés algun obstacle d’importància. Crearen una dinastia, els noms dels monarques de la qual haguérem, al col·legi, d’aprendre de memòria, cosa que no fou pas fàcil.
Aquests invasors es trobaren amb l’administració romana, amb el sistema legal del dret romà, amb la religió romana. I es produí una cosa curiosa: semblà que aquella tropa, al cap d’algunes dotzenes d’anys de dominar, s’hagués en certa manera fatigat. Semblà com si s’haguessin adaptat. Les notícies són rares. L’època és molt obscura. El poc que se sap és inextricable. L’única cosa real que es recorda d’aquella època foren els noms dels reis d’aquella monarquia, que ens costà tant d’aprendre al col·legi que freqüentàvem.
En relació amb l’Empordà, d’aquella època només recordo haver llegit, no sé on, que el cèlebre rei Vamba passà per una de les nostres collades pirinenques per sotmetre una revolta que s’havia produït a Septimània. Quan era jove, vaig sentir dir que a Sant Julià de Boada, que és a l’Empordà Petit i molt a prop del meu poble, hi havia una església visigòtica, en una casa del poble, que utilitzaven per quadra d’animals. Alguns anys més tard, em digueren que aquell temple era un document pre-romànic. Personalment, aquesta classe de ruïnes no m’ha interessat mai gaire.
El que és un fet indiscutible és que els visigots, a l’Empordà, no han deixat ni el més petit rastre. Cap rastre. A la Península sembla diferent. Alguna cosa —alguna església— han deixat. Escric d’aquesta manera perquè ho he sentit dir o ho he llegit. A part això, que és ben poca cosa, la meva ignorància és total —i que em perdonin les persones interessades en aquesta espècie de documents tan remarcables.