La geografia arcaica de l’Empordà

Ha de pujar per les muntanyes de les fronteres de l’Empordà o per les muntanyes del mig —el Montgrí— per a veure l’Empordà, i aquest fet predisposa a tenir una idea del que són les dues grans planes, de l’Alt Empordà i de l’Empordà Petit. Hi ha una cosa curiosa: tots els documents prehistòrics de la comarca no són mai a les planes. S’han trobat a les muntanyes: els dòlmens de les Gavarres, que ha estudiat el senyor Esteve de Sant Feliu de Guíxols, el cau del Duc del Montgrí, que produí tanta preponderància al professor Pericot, i molts altres coses tot s’ha trobat en els punts elevats.

Tot això tendeix a fer pensar que les dues grans planes de l’Empordà, la del golf de Roses i la de la platja de Pals, foren espais d’aiguamoixos, dominats permanentment per l’aigua, basses, terrenys inundats. Els prehistòrics, que vivien encimbellats, baixaven a baix, mataven els animals que hi anaven a beure o a menjar, i d’aquesta manera anaven passant. Des de les parts altes del país, aquest fet es veu molt clar. Si ara, en els temps que correm, el Ter ha produït tantes inundacions, cosa que s’ha acabat amb els treballs que l’Estat ha fet a l’últim curs del Ter i en les obres que ha fet al Daró, que han resultat fallades, el lector i jo mateix ens podem imaginar el que fou la geografia arcaica d’aquesta comarca. Jo em penso que aquesta fou la realitat exacta: el domini permanent de les basses i la precarietat de l’aigua. D’on prové aquesta aigua? En terrenys de l’Empordà Petit, encara, si la gent bada, hi ha molt de salanc. El cultiu de l’arròs en aquest espai anava bé, però aquest cultiu s’ha acabat.

El curs del Ter, gràcies o desgràcies de la monarquia catalana, fou desviat dues o tres vegades. Primer anava al vell curs del riu, a sota mateix del Pedró de l’Escala, o sigui al golf de Roses. Probablement trobaren que en aquell golf ja hi havia prou aigua i el desviaren sobre la platja de Pals, sobre Torroella i l’Estartit i més al sud. Entre el Ter Vell i el Fluvià sempre hi ha hagut terrenys en els quals l’aigua aflora a la superfície. ¿Per què fou desviat el Ter? ¿Per idea-força de la monarquia en la seva lluita contra els comtes d’Empúries, que tenien Bellcaire, i que els portà a construir el castell de Montgrí? Per altra part, és gairebé segur que els primers comtes d’Empúries —segons els historiadors—, arrasats com quedaren després del pas dels normands per Empúries, on vivien, es traslladaren a Castelló i l’anomenaren Castelló d’Empúries, perquè aquesta població es trobava naturalment defensada pels estanys que la rodejaven, la Muga i la Mugueta. A la platja de Pals encara hi ha avui les Basses d’En Coll, en l’últim curs de l’Onyar que anomenem el Massot. La hidrografia de la platja de Pals és més complicada que no sembla. En tot cas, els espais baixos de l’Empordà arcaic es trobaven molt castigats per les aigües i per una plasticitat molt viva.