A VEURE

No sé com dir-ho, però potser no caldria. El cas és que en aquest llibre hi apareixen personatges que van existir i d’altres que no, en proporcions i graus de protagonisme diversos. En principi, això no hauria de suposar cap problema, perquè tot transcorre en un passat que, si més no vist des de la rigidesa del nostre present, no va existir i no hauria d’estar sotmès a l’esclavatge de la versemblança històrica. Ara, que si hi ha una infinitud d’universos paral·lels, on tot el que hagi pogut passar ha passat o passarà, jo aquí ni hi entro ni en surto i me’n rento les mans amb aigua i sabó, com feia aquell.