El segon

L’Esteve fa rodar una bola de metall gris damunt de la taula del president Carrasco. La bola, que es comporta com una baldufa estranya, dibuixa una mena d’espiral incerta abans d’aturar-se en topar amb l’escrivania de cuiro.

El president se la queda mirant, intrigat. Dubta si tocar-la o no, però al final l’agafa. El sorprèn la seva lleugeresa. Són només set grams. Hauria imaginat que pesaria més.

—De quin metall és, això?

—És beril·li, senyor president —contesta el ministre Badia—. Número atòmic, quatre. No en sé res més. Guardeu-la com a record. És una peça de museu.