Vol de nit

La durada prevista del vol és de dues hores i tres quarts. El Ford és un avió lent. L’Artís-Gener, que no s’ha volgut perdre la festa, està al càrrec de les comunicacions i d’activar, quan sigui el moment, el receptor de la radiobalisa. Els acompanyen en formació dotze avions de caça, set Hurricanes i cinc Spitfires, la meitat de la flota aèria de la República. Volen en silenci, sense comunicar-se per la ràdio, i naveguen a compàs. Els pilots de la República són experts, la majoria bregats en els duríssims combats de la primera batalla d’Anglaterra, i en això tenen un avantatge clar amb els aviadors de la Fuerza Aérea, que són generalment més joves i no tenen cap experiència de combat. Els pilots més experts de l’exèrcit de l’aire espanyol van allistar-se a la Luftwaffe durant les hores felices de la guerra, quan pensaven que valia la pena apostar al cavall guanyador, però Göring, que volia preservar els pilots alemanys tant com fos possible, els va enviar a l’URSS i la majoria van ser abatuts pels Mig i els Polikarpov del general Novikov durant la desfeta del front oriental. Va ser una massacre. Els que van sobreviure eren els pitjors, els porucs, els que s’arronsaven, i les noves fornades de pilots eren uns barbamecs fanàtics que es creien reencarnacions de Von Richtofen, però als quals els faltava un cop de forn per estar a punt.

A nou mil peus d’altitud es fa de dia abans. Els radars militars fa estona que han detectat la intrusió, però els caces no s’envolen fins que no tenen la seguretat que podran veure-s’hi i detectar per on passa l’enemic. Són uns punts platejats que pugen des del sud, des dels aeròdroms de Cuatro Vientos i de Torrejón.

—Ja els tenim aquí —diu el capità Carreras—. Goita’ls. Avions italians. Fletxes i Folgores. Com en els vells temps. Agafeu-vos.