Any 1949. Catalunya és independent des dels Fets d’Octubre de 1934 i es refà de la invasió nazi. A l’Espanya tenebrosa del dictador Sanjurjo, un grup d’espies a la reserva, encapçalats pel mític mossèn Farràs, intenten desactivar l’amenaça sorda que posa en perill la supervivència de la jove República Catalana. Els ambaixadors és un mecanisme de rellotgeria, una ficció que juga amb la història amb imaginació, sentit de l’humor, un estil personalíssim i una punta de mala bava.

A l’Andreu Boix, oficial de la policia andorrana, li han matat un banquer. Hi ha molts nervis. Hi ha un mar de rumors, i no n’hi ha cap que sigui bo. El Principat, a contracor, s’ha convertit en l’escenari d’una sorda batalla entre serveis d’intel·ligència rivals (o potser no tan rivals) que compren, venen, inventen o roben informacions sensibles. La supervivència del petit país pirinenc, que sense buscar-ho s’ha trobat amb una difícil relació amb els estats veïns, penja d’un fil. Ningú no és qui diu que és. El Boix haurà de viatjar a Madrid, remenarà alguns papers vells i, sobretot, per primer cop a la vida i molt a desgrat seu, haurà d’actuar sense escrúpols ni contemplacions.

Durant l’estiu del 1010, un gran exercit format per cavallers dels comtats catalans dirigits per Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d’Urgell, va posar-se al servei de Muhàmmad al-Mahdí, un dels dos pretendents al califat de Còrdova, immers en una ferotge lluita dinàstica. A l’expedició hi participa Dacó Miró de Tost, fill bastard del senyor de Tost, al servei del bisbe Sal·la. Té una missió paral·lela: buscar un llibre prohibit, el darrer record d’un bisbe herètic. L’any dels francs, Premi Nèstor Luján 2003, és una història de traïcions i esperances, situada en un moment històric apassionant, entre la desfeta del califat i els primers signes de la revolució feudal.

A Llobarca, un petit poble del Pirineu molt pròxim a la frontera, hi ha poques cases obertes i encara mal avingudes. No sembla que hi hagi gaire vida més enllà del bestiar, el turisme rural o les partides de botifarra al cafè. El Tomàs de cal Mostatxo viu immers en un anar tirant; no sap què fer amb la seva vida, que oscil·la entre rutines i temptacions. Fins la nit que se senten cotxes que circulen per la pista de la Tuta. Gairebé sense voler-ho i forçat per les circumstàncies, el Tomàs acaba deixant de banda durant uns dies les seves vaques i enceta una nova faceta vital tractant amb traficants del rang més alt, policies corruptes i periodistes massa xafarders per tal d’alliberar la noia que s’estima i que, malauradament, no és la seva noia i aclarir, de passada, un cas que ha portat massa mala maror al poble. Obaga és una novel·la fresca, àgil, trepidant i plena d’humor que mostra la banda fosca del Pirineu i que es llegeix d’una tirada.