Barcelona, 21 d’octubre de 1949

Benvolgut amic,

Abans de tot, perdoneu la meva gosadia. No ens coneixem personalment. Les tràgiques vicissituds que ha travessat, i encara afronta, la pàtria han estat un obstacle insalvable per a una trobada que, en unes altres circumstàncies, hauria estat obligada, perquè tinc la convicció que les nacions només són dignes si són capaces de reconèixer i honorar els seus herois. No us cregueu, però, que no estigui assabentat de la qualitat precisa dels vostres serveis al país, com també de l’alt preu que heu pagat per la vostra contribució a la causa sagrada de la llibertat i la democràcia.

Confio que algun dia se us podrà rescabalar de tants esforços, perquè pugueu obtenir el reconeixement públic que se us deu. Aquest dia, per dissort, encara no ha arribat, perquè els perills que amenacen la nostra supervivència no s’han pogut neutralitzar completament, i fins i tot gosaria dir que avui són més vius que mai.

És per això que m’atreveixo a demanar-vos un servei, un darrer servei. Espero que l’alt sentit de la responsabilitat, de la justícia i del sacrifici que heu sabut demostrar en les nostres hores més difícils pugui encara tenir un epíleg. Sou —i creieu que les meves paraules són sinceres quan us dic que hem explorat totes les possibilitats— la persona idònia per a la missió delicadíssima que hem de superar.

Us demano, en nom propi i en el del meu govern, que com a mínim accediu que us informem de quina és la natura exacta de l’amenaça que tant ens alarma, perquè pugueu fer-vos el càrrec que la nostra preocupació és del tot fonamentada i prengueu, en conseqüència, una determinació basada en el coneixement directe.

Tinc tota la fe dipositada en el fet que podrem comptar amb el vostre suport inestimable. La terra dels nostres pares, agraïda, us ho sabrà reconèixer.

Rebeu, senyor, el testimoni sincer de la meva més alta consideració,

El President de la República,

Manuel Carrasco i Formiguera