DIARIS DE L’ÀVIA MORTA

Quan ja no hi sigui…, i a cau d’orella et parli d’aquell més enllà, serà una nova experiència, un viure d’una altra manera, d’estar al teu costat vagis on vagis.

La meva imatge es perdrà pel camí, pas a pas i en silenci. Però l’amor indiscutible, aquest amor infinit que es propaga en l’espai; aquest amor, no ho dubtis, continuarà a les vostres vides, que són les meves. I així no estarem mai sols, amors meus, amors fins al deliri que sempre em feu companyia.

La vida té un encant especial quan s’estimen éssers meravellosos que a través meu heu cobrat vida. Quina joia m’ha estat donada, la de la creació divina! El mes de març, aquest preludi de la primavera, em provoca sempre una exaltació especial, com una renaixença.

NOTA A AQUESTA ENTRADA DELS DIARIS DE L’ÀVIA MORTA:

Estimar per estimar, aquest era el seu lema. El seu gran triomf, el més gran que hi pot haver en aquesta vida (que deia ella): la veritat de l’ésser humà és aconseguir l’estimació de la gent jove.