TERCERA CONVERSA AMB EL JOFRE

—Però, què et passa? Que et vols convertir en la persona que hagi llegit més Murakami en un temps record? —em pregunta el Jofre quan entra al dormitori i veu que acabo de començar una altra novel·la del japonès aquest. Des del llit també es veu el mar; m’agrada especialment llegir-hi estirada i de tant en tant aixecar el cap i perdre la mirada per aquest oceà que darrerament m’acompanya dia i nit.

—Aquesta és la primera que va sortir a Espanya. Me l’ha regalada el Mesalles. És l’única publicada per Anagrama. Diu que és la millor. Jo per ara no n’he llegit cap que superi Kafka a la platja i ja en porto cinc.

—Però aquest paio és viu o mort?

—Viu, carinyo, viu. És del mateix dia que la meva mare.

—Ah, interessant, l’hi podríem presentar —comença a fer la conya i riem tots dos—: Senyor Murakami, he llegit tota la seva obra en un temps rècord, però això no té cap importància; el que és important és que l’he vingut a veure per presentar-li la meva mare. Va néixer el mateix dia que vostè i crec que s’entendran…

Continuo jo:

—Casi’s amb ella i escriurà la novel·la de la seva vida… O no… Però no li importarà. Total, què és la literatura al costat d’un gran amor? —Ens estem pixant de riure.

—Yes, you will write your best novel ever… Or maybe not, but you won’t care —Comencem a parlar anglès, al principi ho fèiem sovint (tots dos trobàvem a faltar San Francisco), amb el temps ho hem anat perdent, però sempre ens queda alguna cosa. Quan la Maria va néixer hi havia dos peluixos que li parlaven en anglès: George the Monkey i Heart Monkey (també hi havia una Madame, la Pate francesa).

—Yes, you won’t care at all. There’ll be a before and after in Japanese literature… In universal literature.

Ja porta els pantalons tailandesos que es posa sempre quan arriba a casa. Abans que surti de l’habitació jo aixeco la mirada del llibre i li dic:

—Saps que t’estimo?

—Ah, sí? Doncs sóc un home afortunat.

—Yes, you are.

—Vaig a fer el sopar.

—Perfecte.