DIARIS DE L’ÀVIA MORTA

Dia de pluja. He sortit a comprar amb el paraigua i després res, com passa molt sovint: només ha servit per carregar amb aquest objecte, molt necessari de vegades, però incòmode si no l’has de menester.

Mamita meva, el teu record immortal forma part de mi. Vas saber retirar-te a temps, vas saber en els darrers anys de la teva singular vida allunyar-te del soroll, creant un món exclusiu per a tu. El teu orgull, el teu desig de no voler inspirar llàstima, van ser la causa, crec, de la teva renúncia. Encara et veig asseguda a la butaca de la teva tribuna, que tant adoraves, llegint, meditant amb aquell agut sentir teu, arribant a quotes impensables per a una dona del teu temps. Els teus personatges preferits: Homer, Ulisses, Galileu, Darwin. Em deies que estaves d’acord amb aquest darrer perquè referint-se a ell mateix va escriure: «Sempre he lluitat per mantenir la meva ment lliure de perjudicis i per desestimar qualsevol hipòtesi, per molt consagrada que estigués, tan aviat com els fets la desmentien…». Quin personatge més interessant que eres, mamà!

Quants col·loquis, quanta intimitat, quant d’amor hi va haver entre nosaltres. Les teves idees, els teus sentiments, la teva fantasia i la teva veritat eren únics. Vas ser algú molt especial. Com més temps passa, com més anys vaig fent, més a prop teu estic, estimada meva.

He pensat en tu perquè des de la finestra veig moltes velletes que van i vénen, amb els seus cossos encorbats i el seu caminar de barques, ara cap aquí, ara cap allà. La teva imatge mai no va ser aquesta. Vas ser altiva, sense ser-ho, vas ser orgullosa, sense sentir-ho, vas ser causa d’enveges, sense proposar-t’ho, en fi, vas aconseguir en el temps i l’espai del teu dia a dia la riquesa inaudita d’estimar-te a tu mateixa.

Des de la teva tribuna també tu contemplaves l’anar i venir de la gent. Des de la teva talaia, ni massa alta ni massa baixa, deies sempre. Aquest segon pis és el millor, és la mida justa, des d’aquí puc veure la cara dels que passen: si estan malalts, si pateixen, si són feliços. Si visqués al tercer o al quart ja no veuria res de tot això, i en canvi al primer o al principal el contacte seria massa directe, estaria massa a prop del formiguer i no ho podria aguantar. Les teves coses sempre et semblaven les millors.