4

Avui dibuixaré una quadrícula. Per què? Perquè és el que he estat dibuixant emocionalment des que vam començar amb el Jofre ara fa nou anys. Dibuixar una quadrícula a la sorra em relaxa, dibuixar-la a la vida, també. De vegades. D’altres, m’avorreix i em sento més morta que viva. Per què segueixo amb ell? No en tinc ni idea. Dedicaré la nit i la quadrícula a descobrir-ho.

Les parts que més m’agrada netejar són els límits, la franja que està tocant a l’aigua i el marge de la carretera. Per què? Perquè no hi ha entrebancs, ho puc fer tot en línia recta i sense parar. De vegades em poso a seixanta per hora i penso en Thelma i Louise. Si alguna vegada en tinc prou, faré com elles però en versió tractor netejador de sorra de la platja. Posaré la marxa més ràpida i avançaré sense frens en direcció al mar. M’imagino, amb el pas dels anys, aquest tractor sota l’aigua: el recollidor podria ser una casa perfecta per als musclos, el viver ideal. I a mi se’m menjarien els peixos; el final més just per a algú que s’ha passat la vida menjant-se’ls a ells.

A qui s’estima quan s’estima? Es pot estimar i conviure eternament? Per què hi ha dies que em sento morta amb el Jofre? Perquè fa nou anys que convivim. Perquè tenim una filla. Perquè el Jofre té mal caràcter. Perquè jo no aguanto la rutina. Perquè sóc enamoradissa…

Em sembla que això ens passa a tots, i cadascú ho resol com pot. Vull dir això de la crisi de parella… Aquesta és l’única certesa que tinc sobre el tema. I com ho resolc jo? No ho sé. Per ara tinc quaranta-dos anys i segueixo amb el Jofre: en fa nou. Abans del Jofre crec que no havia estat mai més de dos anys amb ningú, i havia estat amb gent. Vaig marxar de casa els pares als disset anys i hi ha hagut ALGUNS homes a la meva vida (abans i després de casa els pares). Puc fer un historial de les relacions que he tingut, què han significat per a mi i per què s’han acabat. Potser així entendré una mica més tot això de la parella i de l’amor etern.

Està començant a bufar vent de mar. Pararé. Quan bufa vent de mar (molt fort) faig com les barques, no surto. La meva feina no serveix de res quan el vent és massa fort. Apago el motor, pujo el vidre i espero. El mar pot ser ferotge. Quan no entenc els meus canvis d’ànim, penso en el mar. Si la natura canvia tan ràpidament, per què no nosaltres? Febrer és mes de vents, però també és el mes amb les millors garotes del món.

Baixo del tractor perquè un paperot s’acaba de quedar enganxat aquí davant (l’ha portat el vent). Ja no bufa tant. Ha anat a menys. És un dibuix d’un pirata bo (segons el que es llegeix, l’ha fet un tal Dylan de tres anys). Més aviat sembla una patata pirata gegant amb un ull tapat i cama de fusta i ara que l’observo amb més detenció, m’adono que podria ser bo o no. Però, actualment, a qui li importa si algú és bo o dolent? La patata pirata del nen Dylan m’agrada, sobretot els colors. Me la quedo, la guardo per a la meva col·lecció d’objectes perduts. Són les quatre de la matinada; ara passa un cotxe de policia per la carretera annexa a la platja. No hi ha res més solitari que una platja de nit. El mar magnifica la solitud: una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l’infinit.