ENTREVISTES A PORTERS

Per què escric contes? Per sobreviure, per explicar-me el món d’una altra manera.

SEGON PORTER

«La Merlina és negra i era la néta gran del savi de la tribu al seu poble de Kenya. Va venir a estudiar administració i direcció d’empreses a una escola de negocis de Barcelona i es va enamorar d’un porter de l’Eixample. Quan va acabar la carrera, en lloc de tornar amb la seva gent, es va quedar amb el porter. L’avi savi la va desheretar, tot el seu poble la va repudiar, però ella era feliç amb el seu porter de l’Eixample. L’ajudava: cada matí netejava l’escala i els vidres de la porteria. Tothom al barri se l’estimava, ella feia de portera amb els seus vestits de princesa kenyata, néta del savi de la tribu, i això als veïns de l’Eixample els semblava meravellós. Sorprenent, al principi, però després no podien passar sense veure de quin color portava el vestit la Merlina aquell dia. Va plantar quatre palmeres a l’entrada de la porteria.

»Molts veïns d’altres escales abans d’anar a treballar passaven per la porteria de la Merlina per veure-la. La porteria ja no era d’aquell senyor de qui s’havia enamorat la Merlina, feia temps que la porteria era de la Merlina. I aquell senyor es va tornar gris i fosc i es va anar aprimant, i un dia va desaparèixer. La Merlina va dir a tothom que havia mort i que ella l’havia enterrat sota el castanyer de la cantonada. Un dia tots els veïns i la Merlina van fer una dansa al voltant del castanyer. Adéu, porter.

»La Merlina és feliç a la seva porteria, no troba a faltar el seu poble, tampoc no enyora l’avi savi, ni l’escola de negocis. Ella hauria pogut ser empresària, però li agrada més ser portera de l’Eixample. Des de la porteria pot veure passar el temps i les persones, pot observar. Cada dia estrena un vestit nou de princesa kenyata (en té molts) i a tothom li agrada. Les quatre palmeres s’han fet grans i a l’estiu fan una ombra molt agradable».