I fou, aquell, un bon any. Em vaig preparar amb intensitat per a l’oposició a càtedra d’institut i la vaig aprovar. De primer estudiàvem amb Marta Cuyàs, ella s’ocupava dels temes de llengua i jo em dedicava a preparar els de literatura, i en parlàvem durant una hora, fins que na Marta decidí que no es presentaria i vaig fer-ho tot sol. La meva llicenciatura era en Filosofia i Lletres, i havia seguit l’especialitat de Pedagogia Terapèutica. Pens que presentar-me en una oposició de Llengua i Literatura Catalanes era un atreviment, però m’hi vaig arriscar. Estava cansat del Servei d’Orientació, que no deixaven créixer ni que prengués ales, que ens utilitzaven quan esclatava un bony i es feia necessari posar un pegat. Tampoc no em refiava que algun dia es trobàs una solució al conflicte dels professors no numeraris. I, tot i que continuava a la universitat, el mes d’octubre vaig iniciar les classes a l’institut Ramon Llull i encara hi vaig coincidir, per espai de pocs cursos, amb don Eusebi Riera, amb don Josep Font i amb el Gàngster. També amb el senyor Simonet, l’històric conserge.
4 d’octubre
Primer dia de classe. Són les 8.30 del matí. Manquen cinc minuts. Arriba un professor i em diu:
—T’ha vingut just, una mica més i ja no comences les classes, avui.
Succeí que dissabte detingueren a Madrid dos coronels i un tinent coronel que planificaven un cop d’estat. Li he dit:
—Què vols dir?
—Que, si hagués triomfat el cop d’estat, no hauries començat les classes. La primera cosa que farien seria llevar el català de l’ensenyament.
26 d’octubre
El professor d’educació física, que en altre temps fou professor de formació política, recorre els passadissos i diu:
—¡No votéis a los rojos! ¡No votéis a los rojos!
A la sala de professors, la senyora que imparteix les classes d’«Hogar» diu:
—A mi m’és igual que guanyin les eleccions uns o les guanyin els altres, tanmateix a mi sempre m’hauran d’afavorir, perquè sóc una «currant».
I continua:
—Això de la política és com la paràbola evangèlica del llebrós. No la saben? Hi havia un llebrós que tenia les ferides plenes de mosques, tot el cos ple de mosques. Li digueren: «Per què no t’arruixes les mosques de les ferides?». I ell va respondre: «Perquè aquestes ja estan sadolles i grasses. Ja han menjat a bastament i per això no em piquen. Si me les espant, en vindran unes altres i em picaran fort, perquè tindran fam».
Els que érem a la sala hem quedat espantats. Una professora ha preguntat:
—Però això és a l’Evangeli? No, aquesta història no és a l’Evangeli.
Diu ella:
—Potser, però deu ser a la Bíblia.
29 d’octubre
El triomf del Partit Socialista a les eleccions d’ahir ha desvetllat entre la gent certa esperança. Molts estan eufòrics i alguns professors es feliciten. Potser s’instaurarà una altra manera de conviure, de parlar, d’estimar, de fer feina, d’enfrontar-se amb la vida.
9 de novembre
He acudit a l’escola Miquel Costa i Llobera, al camí que mena de sa Cabaneta a Pòrtol, i he participat en una taula rodona sobre l’ensenyament en llengua catalana als cursos de preescolar. M’ho demanaren unes mestres disposades a introduir la llengua del país en el quefer diari. El claustre de professors hi està d’acord, també la junta directiva de l’associació de pares. Havíem de convèncer un grup que s’hi nega rotundament. Són pares de parla castellana que viuen a aquells encontorns, a prop de Palma i de l’aeroport, al marge de la realitat social de l’illa. Pensen que els seus fills, quan hagin superat la primera etapa d’ensenyament bàsic, partiran a Madrid a casa dels avis i allí acabaran els estudis. No els interessava cap dels arguments, només la seva pròpia reproducció. Ens han cridat i insultat sense cap mania. He hagut de sortir del centre escolar escortat per la guàrdia municipal.
11 de desembre
Dissabte. Claustre a l’institut. El director es limita a llegir algunes normes: no es pot fumar als llocs prohibits, no es pot estar més de cinc minuts entre una classe i l’altra…
Don Pep Font proposa que es posi un retrat de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i de Salvador Galmés a la galeria d’alumnes il·lustres.[149]