Probablement, mai no he sortit del seu camp de descàrrega. Anys i anys he estat el blanc dels seus tirs d’arcabús. I ha escrit contra mi, quasi setmanalment, les mateixes infamacions. Vet ací un altre que potser hauria d’haver escoltat. Qui el coneix assegura que no és mala persona.

20 de febrer

En Llompart m’explica que n’Eberhard Grosske li ha dit:

—Tu ets un pare de la pàtria.

I en Llompart ha respost:

—Sí, però el fill m’ha sortit colló.

15 de març

He vist en Víctor Alomar. Té mala consciència d’haver escrit tan negativament de Faula al diari Última Hora. Diu:

—No voldria que estiguessis enfadat per la meva crítica. Si vaig posar malament la teva obra, fou perquè m’hi obligà n’Antoni Serra. Al final revisà el meu escrit a fi de comprovar que ho havia posat com ell ho volia. A mi em va agradar molt Faula, però no ho vaig poder dir. Vaig pensar que tenia certes influències del teatre de Fernando Arrabal. No ho sé. He pensat d’obsequiar-te, perquè vull compensar aquella crítica que em forçaren a escriure, amb un manuscrit del meu pare, Gabriel Alomar.^[144]