Pocs dies després vaig rebre una carta que contenia el poema íntegre, el XXIII, del llibre La fragilitat. Porta una nota, quasi a peu de pàgina: «Per voltros, perquè facem moltes coses plegats, en equip, en grup, tots junts».[40] Pot veure’s que, inicialment, la intenció era bona. Però el temps perverteix la voluntat i l’omple de ressentiment.
31 d’octubre
Aquesta nit, a Llubí, he acabat de llegir La mort a Venècia, de Thomas Mann. A mitja tarda, hem anat a passejar per foravila i hem arribat a la garriga des Camp des Pi per veure si hi havia cireretes de pastor. N’hem trobat de verdes i algunes, molt poques, que ja eren vermelles. De tornada, hem hagut de córrer. Ha plogut molt i ens hem amagat sota un garrover espès. El ruixat no ha durat gaire temps, però hem arribat al poble amb la roba mullada.
8 de novembre
He pres part en un col·loqui a la llibreria Tous juntament amb Josep M. Llompart, Josep Albertí i Guillem Rosselló Bordoy en el marc de la I Setmana del Llibre Mallorquí.
10 de novembre
M’ha telefonat Jaume Vidal des de Barcelona per dir-me que Han plogut panteres està paginada i que, probablement, a principis de desembre serà a les llibreries.
11 de novembre
He acabat de llegir Crònica familiar, de Vasco Pratolini.
13 de novembre
Avui he remès per correu a en Joan Alegret el treball de Rosa Cabré sobre les meves dues novel·les publicades. La seva anàlisi m’ha semblat la d’una investigadora despistada.
16 de novembre
He signat una carta dirigida als directors dels periòdics contra la falsa informació del diari Baleares referida als fets de Binissalem: un «cabo» de la Guàrdia Civil disparà la pistola i ferí un jove que feia serenates amb altres joves de la seva colla, la nit de les Verges. El poble ha reaccionat amb manifestacions de protesta. A la mateixa carta, hi hem fet constar el nostre refús a l’esmentat periòdic, que, en l’avinentesa de la concessió del premi Nobel a Pablo Neruda, qualificà de «cerdo» el poeta xilè.
19 de novembre
Al Destino d’aquesta setmana, Guillem Frontera m’atribueix unes paraules que no he dit, però que no em sabria greu haver dit. Fa referència a una ressenya que publicà Última Hora en què donava compte del parlament que vaig fer a Llubí la nit de dia 31 de juliol, en presentar el Festival de la Cançó del Camp de Mallorca. M’atribueix: «Som un poble que ha perdut el carnet». Vaig dir: «Som un poble que ha perdut el cantet». Es perden les ganes de cantar, després d’haver perdut el carnet. Ni una cosa ni l’altra que no tenim.
29 de novembre
Una mica de grip em fa estar en repòs, al llit. He iniciat la lectura d’Eros i civilització, d’Herbert Marcuse.[41]