Succeí que Encarnació Viñas va marxar a Madrid. Hi anava amb l’objectiu de presentar-se a l’oposició per a professors d’institut, cansada que estava de viure supeditada a les vicissituds de les interinitats. S’hi va estar quasi un mes, i Josep M. Llompart, molts de dies en acabar la feina, se’n venia a casa i dinava amb nosaltres. El cas és que, uns dies d’aquells, Sara Montiel presentava l’espectacle de varietés Saritísima al teatre Balear i decidírem comprar les entrades i anar-hi. Vaig ocupar-me de les localitats i vaig procurar que fossin a les primeres files, arran del passadís central, perquè es deia que la Sarita baixava de l’escenari i s’asseia a les cames dels espectadors alhora que cantava «Fumando espero». Potser ens correspondrà a nosaltres tenir-la a sobre, pensàvem amb un cert delit. No sé si he de dir amb una mica de luxúria. Hi anàrem i ens emportàrem la mare de n’Alícia, perquè sortia poc de casa i necessitava distraccions. Llompart deia, com empegueït: «Que t’agradi la Sarita Montiel és propi de soldats; però què hi farem?». Començà l’espectacle. La Sara cantà el seu repertori de cuplets i boleros. I, cap al final, davallà al pati de butaques. No va cantar «Fumando espero». Feia: «… a la camarera le dice echa té, / echa té, / a la camarera le dice echa té». I parlava amb el públic, i feia bromes a les senyores per si li deixarien el marit una estona. Portava el micròfon a les mans enganxat en un cable. Llavors s’assegué, s’allargà, s’estirà sobre els espectadors de les butaques de cada cap de fila. Una alegria, però mancaren dos pams de cable perquè arribàs on érem nosaltres, només dos pams. Llavors els micròfons que els artistes feien servir a l’escenari encara anaven ajustats en un cable. I hauríem donat un pessic de vida per aquells dos pams.