Un altre jugador desaparegut

En Hardwick va suggerir que tornessin a escoltar la gravació de Venus Lake i els altres s’hi van avenir. Ell semblava especialment interessat en el fragment en què l’Alyssa afirmava que en Klemper li havia fet xantatge perquè es fiqués al llit amb ell.

—Genial! M’encanta! Aquest cabronàs està acabat, ja ha begut oli, és història!

Ara era en Gurney qui feia cara d’escèptic.

—Amb la gravació de l’Alyssa no n’hi haurà prou. Ja l’has sentida: era la incoherència personificada, l’antítesi de la ciutadana centrada. Necessitaries que et fes una declaració jurada, amb dates, llocs i detalls, i m’estranyaria molt que hi accedís. Sobretot perquè gairebé segur que menteix. Si algú va fer xantatge, m’atreviria a dir que va ser a l’inrevés. Per això ella mai…

—Què vols dir, a l’inrevés? —el va interrompre l’Esti.

—I si va ser l’Alyssa la que va seduir en Klemper mentre duia a terme una investigació objectiva dels fets del cementiri? L’instint em diu que l’Alyssa se n’hauria pogut sortir sense gaires dificultats. Suposem que va gravar en vídeo la seva… trobada. I suposem que el preu que ella va exigir perquè la gravació no arribés a les mans de la policia estatal fos la col·laboració d’en Klemper perquè el cas acabés com ella volia.

—Tant és com van acabar al llit —va dir en Hardwick—. Xantatge, seducció, és igual. I per què collons és important qui feia xantatge a qui? Follar-se una presumpta sospitosa és follar-se una presumpta sospitosa. La carrera policial d’en Klemper se’n va a fer punyetes.

En Gurney es va reclinar a la cadira.

—És una manera de veure-ho.

—I quina altra manera hi ha?

—És una qüestió de prioritats. D’una banda, podem pressionar l’Alyssa perquè enfonsi en Klemper. De l’altra, podem pressionar en Klemper perquè enfonsi l’Alyssa.

L’Esti feia cara d’interessada.

—Et fa més il·lusió la segona, oi?

En Hardwick va intervenir abans que en Gurney pogués respondre.

—Opines que l’Alyssa és la gran manipuladora, però fa un moment has dit que era la incoherència personificada i l’antítesi de la ciutadana centrada. I hi estic d’acord. Et va trucar i va organitzar una trobada amb tu, però a la gravació sembla una persona erràtica, com si no tingués ni idea d’on va la conversa, com si no tingués cap pla preparat. Això és propi de la reina de les manipuladores?

L’Esti va parlar amb un somriure còmplice pintat a la cara.

—Potser és una manipuladora pletòrica de confiança. De tota manera, el que és evident és que tenia un pla.

—Quin pla?

—Segurament el mateix que tenia per a en Klemper. El seu pla d’avui era endur-se en Dave al llit, gravar-ho tot amb una càmera oculta i fer-li canviar l’enfocament del cas.

—En Dave està jubilat. Té la pensió garantida. La seva carrera professional no se’n pot anar en orris —va dir en Hardwick—. Com el podria derrotar?

—Està casat —va dir l’Esti, mirant en Gurney—. Un vídeo teu al llit amb una noia de dinou anys segurament provocaria algun maldecap, oi?

Més aviat era una pregunta retòrica.

—Aquest era el pla A de l’Alyssa —va prosseguir l’Esti—. De fet, quan aquest encant de nena deixa clar que està disponible, dubto que gaires homes s’hi resisteixin. El fet que en Dave no volgués participar en el seu joc la deu haver agafat desprevinguda. No tenia cap pla B.

En Hardwick va llançar un somriure malèvol a en Gurney.

—El nostre sant David és una capsa de sorpreses. Però explica’m una cosa, artista. Per què t’ha admès que s’havia ficat al llit amb en Klemper? Per què no ho ha negat tot?

En Gurney es va arronsar d’espatlles.

—Potser hi havia algú altre que n’estava al corrent. O potser es pensa que algú altre ho sap. I llavors decideix admetre el fet, però mentir sobre el motiu. És una tècnica de distracció força corrent. Admets l’acció però t’inventes un motiu exculpatori.

—El meu ex en sabia un niu, de motius exculpatoris —va dir l’Esti, sense adreçar-se a ningú en concret. Llavors va consultar l’hora al seu rellotge—. Quin és el pas següent?

—Potser ara ens toca a nosaltres fer una mica de xantatge —va suggerir en Gurney—. Sacsegem una mica en Klemper per veure si cau alguna cosa.

La proposta va dibuixar un somriure a la cara de l’Esti.

—Em sembla molt bé. Qualsevol cosa que atabali aquell fill de puta…

—Vols reforços? —va preguntar en Hardwick.

—No cal. Potser és un imbècil, però dubto que m’apunti amb una pistola. Com a mínim en un lloc públic. Només vull fer-li cinc cèntims de la situació en què es troba i oferir-li un parell d’opcions.

En Hardwick va fixar els ulls a la taula, com si hi hagués escrits els possibles resultats d’aquella futura conversa.

—N’hauré d’informar en Bincher per saber què n’opina.

—Tu mateix —va dir en Gurney—. Però que no sembli que li demano permís.

En Hardwick va agafar el mòbil, va seleccionar un número i hi va trucar. Li va saltar el contestador automàtic. En Hardwick va fer cara de fastiguejat.

—Merda! On collons pares, Lex? És la tercera vegada que ho provo. Truca’m, per l’amor de Déu!

Va penjar i va fer una altra trucada.

—Abby, maca, on collons és? Li vaig deixar un missatge ahir a la nit, un altre a primera hora del matí i un altre fa mig minut. —Va escoltar durant uns quants segons i la frustració que denotava la seva ganyota es va anar convertint en perplexitat—. D’acord, doncs que em truqui quan torni, que hem de parlar. Estan passant coses. —Va tornar a parar l’orella, durant més estona que abans, fins que la perplexitat es va començar a transformar en preocupació—. I no en saps res més?… Sense cap explicació?… Des de llavors?… No en tinc ni idea… I et sonava, la veu?… Diries que ho feia expressament?… Sí, una mica estrany, sí… D’acord… Sisplau, de seguida que arribi… No, i ara, segur que està bé… D’acord… Sí… Entesos.

Després de la trucada, va deixar el mòbil sobre la taula i va mirar en Gurney.

—En Lex va rebre una trucada ahir a la tarda. Era algú que li va dir que tenia informació cabdal sobre el cas de l’assassinat d’en Cari Spalter. Després de la trucada, en Lex va sortir del despatx a corre-cuita. L’Abby no l’ha pogut localitzar des de llavors. No agafa el mòbil i a casa seva no contesten. Càgum déna!

—És la seva secretària, l’Abby?

—Sí. Bé, de fet, també és la seva exdona. No em preguntis com funciona, però el cas és que funciona.

—La persona que va trucar era un home o una dona?

—Vet-ho aquí: l’Abby no n’està segura. Al principi es va pensar que era un nen, després un home, després una dona, amb una mica d’accent estranger, diu. Però no sabia amb qui dimonis estava parlant. Llavors va passar la trucada a en Lex. I al cap d’un parell de minuts va sortir del despatx. Només va dir que estava relacionat amb l’assassinat de Long Falls, que hi podia haver novetats i que tornaria al cap d’un parell d’hores. Però no ha tornat; si més no, al despatx.

—Merda —va dir l’Esti—. No el localitza enlloc?

—Sempre li salta el contestador.

L’Esti va mirar en Hardwick de fit a fit.

—No tens la sensació que desapareix massa gent?

—És massa aviat per treure conclusions —va respondre ell, sense tenir-les totes.