119

A dos-cents cinquanta quilòmetres del Goya, la Gabrielle Ashe es mirava la pantalla de l’ordinador del senador Sexton, muda i bocabadada. Les seves sospites eren correctes.

Però mai no s’hauria imaginat que ho fossin tant.

Estava davant de desenes de xecs bancaris escanejats a nom del senador procedents de diverses empreses privades d’aeronàutica espacial, que havien estat dipositats en diversos comptes de les illes Caiman. El xec de menys import que va veure era de quinze mil dòlars. N’hi havia de més de cinc-cents mil.

«Engrunes», li havia dit en Sexton. «Totes les contribucions són de menys de dos mil dòlars».

Evidentment, en Sexton li havia estat mentint. La Gabrielle es trobava davant d’un finançament il·legal de campanya a gran escala. La traïció i la desil·lusió se li clavaven a les profunditats del cor. «Ha mentit».

La Gabrielle se sentia estúpida. Se sentia bruta. Però, sobretot, se sentia fora de si.

Seia allà sola, enmig de la foscor, i s’adonava que no tenia ni idea de quin era el pròxim pas que havia de fer.