Capítol 49
SENSE DORMIR FINS A BROOKLYN

14 DE JULIOL DE 1977
BROOKLYN, NOVA YORK

Era mitjanit quan en Hopper va arribar a casa seva. En Gallup havia requisat una moto gran de la policia per a ell, una bèstia de màquina que en Hopper se sentia més còmode conduint que la imprevisible i lleugera moto de motocròs. Amb la sirena i els llums encesos, va travessar Manhattan i va entrar a Brooklyn en direcció contrària a l’embotellament i pels carrers plens de gent sense haver de parar gaire. Tal com s’esperava, a mesura que avançava la situació semblava més estable en aquella part de la ciutat. Gràcies a les ordres improvisades dels caps de policia, Manhattan i Brooklyn estaven desproporcionadament ben servides de policies, que era una bona notícia per a aquells barris, però no tant per al Bronx i altres zones menys acomodades, on hi havia moltes comissaries però massa pocs efectius humans.

En Hopper va parar a la vorera al costat dels graons i va abaixar el cavallet gairebé abans d’apagar el motor. Va saltar de la moto i immediatament va treure la ràdio militar de la maleta lateral del vehicle. Es va girar i va pujar els graons corrent.

En Hopper va obrir la porta del carrer de l’edifici al mateix moment que algú l’empenyia des de dins. Despistat, en Hopper li va donar un cop de peu. Va estar a punt d’ensopegar amb alguna cosa quan va travessar el llindar. La porteria estava il·luminada amb espelmes, i en Hopper va veure un home estès a terra.

—Per l’amor de Déu! —va cridar l’home, repenjant-se en un colze. Però després va exclamar—: Ets tu, Jim?

Era l’Eric van Sabben. En Hopper el va mirar però va continuar caminant cap a l’escala.

—Ah, sí. Hola, Eric. Perdona!

A la porta del pis, en Hopper va picar amb el puny, perquè no volia espantar els que hi hagués a dins obrint amb la clau.

—Diane? Sóc jo! Obre! Sóc aquí, obre!

Al cap d’un moment va sentir un soroll d’alguna cosa pesant que es retirava de darrere la porta. Després la cadena que queia. I, en acabat, es va obrir el pany.

—Jim!

La Diane gairebé va caure a sobre en Hopper, abraçant-lo i amagant la cara al seu pit, tot el cos tremolant amb els sanglots. Encara amb la ràdio militar a la mà, en Hopper va fer el que va poder per tornar-li l’abraçada, repenjant el cap sobre el d’ella. Va respirar la seva olor, profundament, llargament.

—Sóc aquí —va dir, i no va parar de dir-ho fins que els sanglots de la Diane van disminuir. Al final ella es va separar i el va mirar als ulls. En Hopper li va apartar els cabells de la cara a poc a poc amb un dit i va somriure, també amb llàgrimes als ulls, que es barrejaven amb les de la seva dona.

—On és la Sara?

La Diane va entrar al pis. En Hopper la va seguir. Quan ella anava a tancar la porta, va veure l’objecte voluminós que portava el seu marit.

—Això què és?

En Hopper ho va anar a deixar al taulell de la cuina.

—Una ràdio militar —va dir—. Per poder parlar amb la base. I la Sara? —Ja caminava cap al passadís de les habitacions.

—Dorm —va dir la Diane, darrere d’ell—. No pateixis, està bé. Ja era al llit quan se n’ha anat la llum.

En Hopper va obrir la porta i va entrar a l’habitació de la Sara. La seva filla jeia bocaterrosa i s’havia tret el llençol de sobre. Sense electricitat, no hi havia aire condicionat, i a l’habitació feia calor.

Va seure amb compte a la vora del llit. Els ulls de la Sara es van obrir un moment i va mirar el seu pare. De seguida es va tornar a adormir. En Hopper es va quedar allà mirant-la i acariciant-li els cabells.

Sóc aquí. Sóc aquí. Sóc aquí.

Amb un sospir fort, es va fregar la cara i es va aixecar amb compte. Va fer una última ullada a la seva filla adormida i va sortir de l’habitació. A la sala, la Diane encenia més espelmes abans d’anar al rebedor quan va sentir que trucaven. Va deixar entrar l’Eric, el veí. En Hopper el va saludar tímidament.

—L’Esther està bé, Eric?

L’Eric va assentir.

—Sí, se n’ha anat al llit. També tenim la senyora Schaefer a l’habitació de convidats. Creus que les hauria de despertar?

En Hopper va aixecar una mà.

—No, si estan bé, estan bé. —Després va fer una ullada a l’habitació.

—On és la Delgado?

La Diane i l’Eric es van mirar.

—És el que t’anava a preguntar —va dir ella.

—Què?

L’Eric va brandar el cap.

—No t’ha trobat?

—Trobar-me? On?

—A l’Institut Rookwood.

Va tardar una mica a posar en marxa la ràdio militar. Mentre en Hopper intentava parlar amb en Gallup al centre de comandament de Times Square, la Diane va fer un resum ràpid a l’Eric del que havia estat fent el seu marit, del que la Delgado li havia explicat. Si més no, això és el que va pensar en Hopper mentre la sentia a mitges.

La Delgado, que havia sortit sola i vés a saber on s’havia ficat.

Finalment la ràdio es va posar en marxa i la resta dels que hi havia a l’habitació van callar.

—T-Setanta-Setanta Comandament, el rebem, canvi.

En Hopper va sospirar alleujat i va pitjar el botó de comunicació.

—Sóc l’inspector Jim Hopper. Posi’m amb l’agent especial Gallup, si us plau. Canvi.

—Roger.

La línia es va tallar un moment. La Diane va anar al costat d’en Hopper al taulell de la cuina.

Llavors la ràdio es va tornar a connectar.

—Hopper, haurà de ser ràpid. Canvi.

—La Delgado no és aquí —va dir en Hopper al micròfon—. Ha anat a l’Institut Rookwood. Canvi.

La comunicació es va tallar; en Hopper va pensar que en Gallup devia estar transmetent la informació a la Martha, perquè fins que no va acabar de parlar en Hopper no va caure que l’agent podia no saber què era aquell lloc, o què significava per a Saint John.

Però ho sabia, la Martha?

En Hopper va mirar la seva dona i va pitjar el botó una altra vegada.

—Necessita que ho repeteixi? Fora.

—Perdoni, parlava amb la Martha. No estem segurs de què significa. Sap l’adreça? Canvi.

En Hopper es va fregar la cara. No tenia temps per explicar la relació de Saint John amb aquell lloc, i encara menys a través d’una mala connexió de ràdio.

—Sí. Sembla que han enviat els Escurçons cap allà, que van tots a l’institut en un gran comboi. Encara tenen llum, pel que es veu. Canvi.

—I això ha estat suficient perquè hi anés la Delgado? Canvi.

—Rookwood és important per a Saint John. Els ha parlat la Martha de la Lisa Sargeson? Canvi.

—Afirmatiu. Canvi.

En Hopper va assentir.

—L’Institut Rookwood és on la va conèixer Saint John, just abans que el deixessin anar de la presó federal. L’hi explicaré tot més tard, però allà és on va començar tot. Si és on van els Escurçons, segur que Saint John hi és al capdavant. La Delgado es pensa que encara estic amb ells i ha anat a buscar-me. Canvi.

—D’acord, no es mogui d’on és. Li enviaré tots els agents que pugui. Si el que diu és correcte, podem arrestar Saint John allà…

En Hopper va brandar el cap, pensant en l’armament que tenien els Escurçons a la seva disposició, un armament que ara venia cap al seu barri.

—Negatiu, negatiu! —va pràcticament cridar al micròfon—. Si vénen aquí amb agents, iniciaran una guerra. —Va callar, va tornar a aixecar el micròfon, però abans que pogués parlar la ràdio es va tornar a connectar, aquesta vegada més fort, es van sentir clics per l’altaveu com si algú obrís i tanqués el botó del micròfon molt seguit. En Hopper va mirar el micròfon que tenia a la mà, però l’aparell semblava funcionar com cal, la llum vermella de sobre indicava que el seu propi micròfon estava apagat.

—Què és això? —va preguntar la Diane.

En Hopper va arronsar les espatlles.

—Problemes a l’altre extrem, crec.

—Hopper!

La veu que va cridar per la ràdio no era la de l’agent especial Gallup. En Hopper va agafar fort el seu micro.

—Martha?

Hi va haver alguns pets més, i després el micròfon de l’altre extrem va quedar obert. En Hopper va sentir frecs i dues persones que discutien. Al cap d’un moment, les veus van pujar de volum.

—Deixi’m estar! —Era la Martha. El micro es va tornar a apagar i es va tornar a connectar—. Sí, d’acord, una mica de calma, per favor. Hopper, que hi ets?

—Hi sóc. Què passa? Canvi.

—M’he apropiat de la ràdio un moment.

—Has sentit el que hem dit? Canvi.

—Sí. Escolta, si van tots al Rookwood, vol dir que en Leroy també hi serà. Ah… canvi.

En Hopper va brandar el cap, perquè ja sabia què vindria a continuació.

—Martha, queda’t on ets. Ja me n’encarrego jo, i en Gallup que s’esperi amb els seus agents. Entesos?

—Ni parlar-ne, Hopper. Vinc cap aquí. Haig de treure en Leroy abans que passi una desgràcia, d’acord? I no penso permetre que tu o l’agent especial m’ho impediu, d’acord?

—Martha, espera’t! Martha?

En Hopper va deixar anar el botó. La ràdio va fer un xiulet, i després va tornar a connectar-se quan en Gallup va parlar.

—Vull que es quedi on és, inspector. Ens n’encarreguem nosaltres.

—Sí, com que fins ara ho han fet tan bé. Canvi i fora.

En Hopper va deixar el micròfon al taulell de la cuina i va tancar l’interruptor principal de la ràdio militar. L’aparell es va apagar. L’inspector va aixecar el cap i va veure que la Diane i l’Eric el miraven.

—Vaig a buscar-la.

L’Eric va obrir la boca sorprès, però no va dir res. En Hopper no li va fer cas. La seva atenció era per a la Diane. Tampoc deia res. Esperava alguna cosa, esperava una raó millor, una explicació millor.

L’únic que tenia en Hopper era la veritat.

Va sortir de darrere el taulell i va anar al costat de la Diane, però aquesta vegada ella va recular, amb els braços plegats amb fermesa. Va brandar el cap.

—Jim…

—Em sap greu —va dir ell—. La Delgado pot tenir problemes i l’haig d’anar a ajudar i haig d’aturar el que està passant. Si ho puc fer pacíficament, abans que arribi la cavalleria, ho haig d’intentar.

La Diane va assentir.

—Qui és la Martha?

—És una dona que intenta salvar el seu germà. I és molt competent. Si ella també ve, potser junts ho podrem aturar.

La Diane el va mirar uns segons i finalment va abaixar el cap.

—Però vés amb molt de compte. —El va mirar amb un somriure petit, els ulls humits de llàgrimes.

En Hopper va anar cap a ella i la va tornar a abraçar, i aquesta vegada ella no es va apartar. Es van gronxar junts. Per sobre el cap de la seva dona, en Hopper va mirar l’Eric, que encara s’esperava al mig de l’habitació.

—Eric, cuida’m la família mentre sóc fora.

L’Eric va assentir.

En Hopper es va desfer de l’abraçada amb la Diane i li va fer un petó al front.

—Tornaré tan de pressa com pugui —va dir, i va sortir del pis, sense gosar mirar endarrere.