26 DE DESEMBRE DE 1984

CABANA D’EN HOPPER
HAWKINS, INDIANA

En Hopper es va aixecar i, amb l’excusa d’haver d’estirar-se, es va allunyar de la taula i va fer la volta a la sala. En realitat, malgrat que agraïa la pausa, el record del robatori a la botiga que els Escurçons l’havien obligat a fer no era agradable, i si bé havia omès els pitjors detalls de la història per respecte a l’Onze, hi havia uns fets indefugibles i desagradables que sabia que ella li preguntaria i que hauria d’afrontar. Es va parar al costat del televisor i va enllaçar les mans darrere el cap.

—Tranquil —va dir l’Onze.

En Hopper va abaixar els braços i es va girar.

—Què?

L’Onze es va girar a la cadira.

—Tranquil. No va ser culpa teva.

En Hopper va arrufar les celles i va brandar el cap, però l’Onze va continuar.

—Et van fer fer coses —va dir ella amb les mans al respatller de la cadira i girada per estar de cara a en Hopper—. El papa em feia fer coses. De vegades…

En Hopper va tornar a la taula i va seure. L’Onze es va asseure bé però amb el cap abaixat.

—De vegades què, cuca?

—Era com si… no fos jo. Com si ho… ho veiés des de fora. —Va aixecar el cap—. Com els homes.

—Quins homes?

—Darrere el mirall.

A en Hopper se li va inflar el cor al pit, i quan va estirar la mà per esvalotar els cabells de l’Onze va sentir llàgrimes càlides als ulls.

—Després què va passar? —va preguntar l’Onze.

En Hopper va callar i va mirar l’Onze, una mica insegur. Ella el mirava expectant, impertèrrita, després del fosc record que havia compartit.

—Bé —va dir en Hopper, fregant-se la cara—. A continuació, vaig conèixer els Escurçons i el seu líder.

L’Onze va esbatanar els ulls.

—Vas conèixer Saint John.

—Sí.

—D’acord —va dir l’Onze, posant-se còmoda una altra vegada—. Estic a punt.