Capítol 48
L’INFORME FINAL

13 DE JULIOL DE 1977
MANHATTAN, NOVA YORK

El centre de comandament improvisat era una gran tenda blanca que ocupava l’amplada de Broadway, on el carrer tallava Times Square en diagonal. Bullia d’activitat quan en Gallup hi va portar en Hopper i la Martha. Hi havia policies uniformats i agents federals barrejats amb persones vestides de civils i d’altres que portaven granotes de feina i casc. Aquest últim grup estudiava plànols estesos sobre grans taules de cavallets. En Hopper va veure que hi havia un equip de ràdio militar situat en un racó i que a prop roncava un generador dièsel.

Encara caminant, en Gallup els va posar al dia de la situació.

Tot el sistema elèctric de Con Edison estava inutilitzat, la companyia s’havia vist obligada a desconnectar la poca xarxa que continuava operativa després de l’apagada inicial per tal d’intentar reequilibrar la càrrega i trobar la fallada, tot i que algunes zones, entre les quals seccions de Queens i els Rockaways, continuaven tenint llum per pura xamba, perquè no estaven connectades a Con Edison sinó al subministrament de la Long Island Lighting Company.

En Gallup va portar en Hopper i la Martha a un costat, on s’havia posat una gran pissarra vertical tapada amb un paper perquè la gent hi pogués escriure amb retolador, i ja estava gairebé plena d’informació.

En Gallup va continuar el seu resum de la situació, però en aquell moment en Hopper només tenia al cap una cosa, que ofegava totes les altres.

Va sentir que algú parlava. Va parpellejar i la persona va tornar a parlar.

—Inspector Hopper?

Va tornar a la realitat i va mirar l’agent especial Gallup.

—Escolti, he fet tot el que em va demanar, i ara m’ha d’ajudar. No més històries, d’acord. Necessito anar a casa —va dir—. La Diane, la Sara, és hora de tornar amb elles. Aquesta situació deu estar destrossant la meva dona i a sobre ara, si s’han quedat sense electricitat fins i tot a Brooklyn…

En Gallup va posar una mà al braç d’en Hopper.

—Estan bé. Estan bé.

—Què? Com ho sap, que estan bé?

—La inspectora Delgado és amb elles.

—Què? La Delgado?

En Gallup va assentir.

—Ens va venir a veure ahir, per portar-nos unes proves que havia recollit mentre vostè no hi era. Quan vam acabar, pensava anar directament a veure la seva dona, va dir que li havia fet una promesa a vostè. I sort que ho va fer. No tinc ningú de qui pugui prescindir, ara que no hi ha llum. Encara hi és, ens ho ha confirmat tan bon punt s’ha tallat l’electricitat.

En Hopper gairebé es va ennuegar rient del pes tan gran que es va treure de sobre, la sensació més meravellosa que havia experimentat mai. Saber que la seva dona i la seva filla estaven segures enmig d’aquell caos…

—He d’anar amb elles. —En Hopper va mirar en Gallup, després la Martha i en acabat la pissarra—. Aquí ja no puc ajudar. La Martha en sap més, del que passa, que jo. —Es va descordar la jaqueta i va treure el mapa plegat de la seu dels Escurçons—. Això els serà útil. Si el cos especial ataca ara els Escurçons…

En Gallup va aixecar una mà.

—És més fàcil de dir que de fer, inspector. El cos especial no està a punt. Estan dispersats per tota la ciutat, esperant unes instruccions que no els arribaran.

—Què vol dir «esperant»?

—Les ràdios no funcionen —va dir en Gallup—. Sense electricitat, no hi ha repetidors de ràdio. Encara que hagués arribat a una ràdio de la policia, no hauria pogut parlar amb mi. He sabut que venia perquè un policia motoritzat ha vingut a posar-nos al dia del que passava al Bronx.

—El Bronx s’està convertint en una zona de guerra, això és el que passa —va dir la Martha.

—Ho sé, cregui’m —va dir en Gallup—. Quan hi ha hagut l’apagada, abans que tampoc funcionessin els telèfons, s’ha ordenat a tots els policies que anessin a la comissaria més propera a on vivien.

En Hopper va renegar.

—Què? És una idea horrorosa.

—Segur que ho han fet amb bona intenció, inspector.

—Però els policies no acostumen a viure a prop de la seva comissaria, i segur que no viuen al Bronx! —Va mirar la Martha—. Per això no trobàvem ni un trist policia. No n’hi havia cap.

—Això no és del tot veritat —va dir en Gallup—. Els que tenien torn hi devien ser.

—No eren suficients ni de lluny per afrontar el que hem vist —va dir la Martha.

—En tot cas —va dir en Gallup—, ens estan muntant una xarxa de ràdio alternativa. —Va indicar l’equipament de comunicacions militar del racó—. Però ens hem de comunicar amb els equips del cos especial abans que es puguin connectar tots. Tardarà una mica, però aviat podrem actuar contra els Escurçons.

En Hopper va tornar a dirigir-se a en Gallup.

—D’acord. Però escolti, me n’he d’anar. Ara.

En Gallup va assentir.

—Entesos. Puc interrogar la Martha, i per a vostè buscarem una moto de la policia.

En Gallup es va girar i va cridar un dels policies uniformats. En Hopper ho observava tot, sentint-se de sobte…

Culpable?

Tanta feina, tant de temps, el perill que afrontava la ciutat, Saint John que feia vés a saber què al Bronx i ell en l’únic que podia pensar era…

La Diane.

La Sara.

Perquè per molt que tingués el deure de servir i protegir la ciutat, també tenia el deure de servir i protegir la seva família.

I havia fet el que s’havia proposat, el que li havien encomanat. Tornar amb informació. I ho havia fet, portant-los la Martha.

En Gallup va tornar al cap d’un moment amb un telèfon portàtil militar.

—Dono per fet que sap com funciona? —va preguntar, mentre l’hi donava.

En Hopper el va agafar. Pesava una barbaritat, però el telèfon de llarga distància en dos únics sentits no havia canviat gaire des de l’última vegada que n’havia fet servir un al Vietnam.

—Sí, gràcies —va dir en Hopper.

—Hi ha una moto disponible. Bona sort.