Capítol 24
INFORME D’URGÈNCIA

9 DE JULIOL DE 1977
BROOKLYN, NOVA YORK

Havia arribat, el moment havia arribat.

La Delgado seia al seu lloc habitual, més o menys al mig de la sala de reunions de la Comissaria 65, mentre al seu voltant els seus companys inspectors entraven i s’asseien. Era dissabte, i malgrat que el torn de la Delgado l’obligava a treballar igualment, després d’uns minuts va quedar clar que el capità LaVorgna havia anul·lat el permís de cap de setmana a tothom. Mentre els inspectors ocupaven les cadires buides, encara n’arribaven més. La Delgado va reconèixer membres del torn de nit del sergent Connelly, obligats a quedar-se drets al fons i als laterals de la sala.

Havia arribat el moment.

La Delgado va agafar forces per sentir allò que havien preparat per al seu company. Es va girar a la cadira, va mirar en Harris i li va fer un gest com dient que no entenia per què la sala estava tan plena.

—Potser finalment han atrapat el Fill de Sam —va ser el que va dir en Harris abans de tornar a ficar el nas a la seva tassa de cafè.

L’arribada del capità LaVorgna va tallar el murmuri de les converses de cop. La sala de reunions tenia un podi al davant que el capità feia servir poques vegades en els seus discursos, normalment deixava les informacions més detallades per al sergent McGuigan. Però aquell matí era diferent. El capità va anar al podi, va deixar una carpeta a sobre i va agafar fort els cantons de fusta amb les mans. Va aixecar el cap per mirar els policies reunits i després va tornar a mirar la carpeta.

—A les dues del matí d’avui, agents d’aquesta comissaria han respost a un tiroteig a South Slope. Han trobat dues víctimes, totes dues eren informadors que treballaven amb inspectors d’aquesta comissaria. Un escorcoll de l’escena ha descobert una arma abandonada que s’ha identificat com una arma de la policia. L’anàlisi de balística s’ha enviat immediatament al laboratori de la central, que ha confirmat que l’arma era la que s’havia utilitzat per matar les dues víctimes.

La Delgado va sentir que es posava vermella. Es va asseure bé, quieta, mirant el capità mentre donava més detalls de l’escena del crim. Li feia l’efecte que qualsevol reacció que tingués la podia delatar.

Però és que era molt fort.

El capità va callar un moment i va mirar la sala. La Delgado es va arriscar a fer un petit moviment, i es va girar una mica cap a en Harris. Estava assegut a dues cadires de distància, brandant el cap. La Delgado va veure que altres policies es miraven entre ells.

El capità es va escurar la gola i va recuperar l’atenció de la sala.

—L’arma està registrada a nom de l’inspector James Hopper.

Això va provocar un esbufec general de sorpresa. El capità va tornar a aixecar el cap mentre els policies començaven a fer preguntes. Va aixecar una mà i la sala va tornar a quedar en silenci.

—L’inspector Hopper no s’ha presentat a la feina des de fa més de vint-i-quatre hores, malgrat que li tocava torn, i creiem que està fugit. Com a tal, James Hopper és en aquest moment el nostre principal sospitós del doble homicidi. S’anul·len tots els permisos fins a nou avís. Els sergents McGuigan i Connelly us donaran més informació.

El capità va tornar a obrir la boca però després la va tancar. Va sospirar i es va fregar el pont del nas.

—Escolteu —va dir—, sé que això fa mala pinta i creieu-me que té mala pinta. Però encara no sabem què ha passat. Per això, us commino a fer la vostra feina i resoldre el cas, i espero que tots i cada un de vosaltres compliu el vostre deure. M’he explicat clarament?

Hi va haver un murmuri d’assentiment. La Delgado no s’hi va afegir, i quan va tornar a mirar en Harris va notar que altres inspectors l’observaven.

—He acabat —va dir el capità—. Sergent McGuigan, si és tan amable.

En McGuigan es va apartar de la paret des d’on havia estat escoltant, i el capità li va posar un moment la mà a l’espatlla quan es van encreuar. La Delgado va mirar com el capità sortia de la sala d’informació alhora que el seu sergent començava a parlar.

—A veure, tots, escolteu, i escolteu-me bé, perquè ningú no sortirà d’aquí fins que no ho tinguem tot clar.

Mentre els inspectors i els agents es preparaven per a un discurs llarg d’urgència, la Delgado va obrir el seu quadern de notes i va apuntar diligentment els punts clau, amb el cap baix, els ulls clavats al paper, i esperant amb tot el cor que el seu company sabés el que feia.