Un xivarri el va conduir a Saint-Sulpice; el cor marxava; l’església anava a tancar. Hauria hagut d’intentar pregar, es va dir; hauria valgut més que somiejar per no res d’aquella manera en una cadira; però, pregar? No en tinc ganes; estic captivat pel catolicisme, embriagat per la seva atmosfera d’encens i de cera, rondo al seu voltant, corprès fins a les llàgrimes per les seves pregàries, espremut fins al moll de l’os per les seves salmòdies i pels seus cants. Estic ben fastiguejat de la meva vida, ben cansat de mi mateix, però d’aquí a dur una altra existència hi ha un bon tros! I a més…, a més…, tot i sentir-me pertorbat a les capelles, torno a sentir-me mancat d’emocions i sec, així que en surto. En el fons, es va dir, aixecant-se i seguint les poques persones que es dirigien, doblegades pel macer, cap a una porta, al fons, tinc el cor eixarreït i fumat per la cerimònia, no serveixo per a res.

J. K. HUYSMANS,
En route