229

I mentre dormia, vaig tenir un dels meus somnis preferits. De vegades el tinc de dia, però és somiar despert. Però també el tinc de nit molt sovint.

En el somni, gairebé tots els habitants de la terra són morts, perquè han agafat un virus, que no és un virus normal. És com un virus informàtic i la gent l’agafa pel significat d’alguna cosa que alguna persona infectada diu i el significat del gest que fa amb la cara quan ho diu, de manera que la gent també es pot contagiar veient una persona infectada per la tele, la qual cosa vol dir que el virus s’estén per tot el món molt ràpidament.

I quan la gent té el virus, s’asseu al sofà i no fa res ni menja res ni beu res, fins que es mor. Amb tot, algunes vegades somio versions diferents, com quan es fan dues versions d’una pel·lícula, la normal i la versió del director, com a Blade Runner. I en algunes versions del somni, el virus fa que la gent s’estampi amb el cotxe, entri al mar i s’ofegui o salti dins un riu. I a mi em sembla que aquesta versió és millor perquè aleshores es troben cossos sense vida pertot.

Al final no queda ningú al món, excepte unes quantes persones que no ens fixem en les cares de la gent i no sabem què volen dir aquests símbols:

Però, és clar, aquestes persones són especials com jo. I els agrada estar soles, gairebé no veuen ningú perquè són com l’okapi de la selva del Congo, que és un antílop molt tímid i n’hi ha molt pocs.

Així puc anar a qualsevol part del món perquè sé que ningú no em parlarà ni em tocarà ni em preguntarà res. A més a més, si no vull tampoc no cal que vagi enlloc, em puc quedar a casa i menjar bròquil, taronges i regalèssia sense parar, o jugar amb l’ordinador tota una setmana seguida, o asseure’m en un racó i fregar una moneda contra superfícies rugoses o contra un radiador. I no caldria que anés a França.

I surto de casa el pare i camino pel carrer, que està molt tranquil, tot i que estem en ple dia, però no sento cap soroll, a part del cant dels ocells, el vent i algun edifici que s’esfondra en algun lloc. Llavors em paro al costat dels semàfors i sento un clic cada cop que canvien de color.

I entro a les cases dels altres i jugo a ser detectiu, i puc trencar finestres perquè la gent és morta i tot s’hi val. També entro a les botigues i agafo el que vull, com ara galetes roses, batuts de gerds i de mango, jocs d’ordinador, llibres o vídeos.

Llavors agafo una escala de la furgoneta del pare i pujo a la teulada i, quan arribo a la vora, poso l’escala recolzada entre una teulada i una altra i passo a la següent, perquè en un somni es pot fer el que es vol.

I llavors trobo les claus del cotxe d’algú i hi entro, i em poso a conduir, però si xoco contra les coses no passa res. I arribo conduint fins al mar, aparco, surto del cotxe i em cau plugim al damunt. Llavors agafo un gelat d’una botiga i me’l menjo. Després baixo cap a la platja, que està coberta de sorra i roques grosses, i hi ha un far, però el llum està apagat perquè el vigilant del far és mort.

Aleshores em quedo a la vora i la bromera em cobreix les sabates, però no nedo per si de cas hi ha taurons. Em quedo dret, mirant l’horitzó, i llavors trec el meu regle metàl·lic i l’estenc contra la línia de l’horitzó entre el mar i el cel per demostrar que la línia és corba i que la terra és rodona. I la bromera que em cobreix les sabates puja i baixa rítmicament, com la música o els tambors.

I després em poso roba seca que trec de casa d’una família que és morta. I llavors torno a casa el pare, que ja no és del pare, sinó meva. I em faig una mica de Gobi Aloo Sag amb colorant vermell i em bec un batut de maduixa. Després em poso a mirar un vídeo del sistema solar i a jugar unes quantes partides a l’ordinador, i després me’n vaig a dormir.

I llavors s’acaba el somni i sóc feliç.