131
Aquests són alguns dels motius pels quals odio el groc i el marró.
GROC
- Mostassa
- Plàtans (els plàtans també es tornen marrons)
- Línies de terra en zona d’obres
- La febre groga (que és una malaltia de l’Amèrica tropical i de l’Àfrica Occidental que provoca febre alta, nefritis aguda, icterícia i hemorràgies i que està causada per la picada d’un mosquit anomenat Aèdes aegypti, que abans es deia Stegomyia fasciata; i la nefritis és la inflamació dels ronyons)
- Flors grogues (perquè el pol·len de les flors em provoca la febre del fenc, i és un dels tres tipus de pol·len que provoquen la febre del fenc i els altres són el pol·len de les herbes i el pol·len dels fongs, i em fa posar molt malalt)
- Blat de moro dolç (perquè surt a la caca i no es digereix, o sigui que se suposa que no s’ha de menjar, com la gespa o les fulles)
MARRÓ
- Pols
- Suc de la carn
- Caca
- Fusta (perquè abans la gent feia les màquines i els vehicles de fusta, però ja no en fan perquè la fusta es trenca i es podreix i de vegades té cucs i ara la gent fa les màquines i els vehicles amb metall i amb plàstic, que són millors i més moderns)
- Melissa Brown (que és una noia de l’escola que no és marró de debò, com l’Anil o el Mohammed, però el seu cognom vol dir «marró» en anglès i em va estripar un dibuix gros d’un astronauta per la meitat i el vaig llençar encara que la senyora Peters el va arreglar amb cinta adhesiva perquè es veia que estava trencat)
La senyora Forbes va dir que odiar el groc i el marró és una estupidesa. I la Siobhan va dir que no hauria de dir aquestes coses i que tothom té colors favorits. I la Siobhan tenia raó. Però la senyora Forbes també tenia una mica de raó. I és que en certa manera sí que és una estupidesa. Però a la vida cal prendre un munt de decisions i si no les prenguéssim mai no faríem res perquè ens passaríem tot el dia triant entre les coses que podem fer. Per això és bo tenir raons per odiar algunes coses i perquè ens n’agradin unes altres. És com quan vaig a un restaurant, com quan el pare em porta a un Berni Inn i miro la carta i he de triar què vull menjar. Però no saps si una cosa concreta t’agradarà perquè no l’has tasta-da mai, i per això val més tenir menjars favorits, per triar-los, i menjars que no t’agraden, per no triar-los, i així tot és més fàcil.