193

Quan jugava amb el meu tren, sempre feia horaris, perquè m’agraden els horaris. I els horaris m’agraden perquè m’agrada saber quan ha de passar cada cosa.

I aquest era el meu horari quan vivia a casa amb el pare i em pensava que la mare era morta d’un atac de cor (aquest era l’horari d’un dilluns i també és una aproximació):

I el cap de setmana em faig l’horari i l’escric en una cartolina i me’l penjo a la paret. I hi diu coses com ara Donar menjar al Toby, Fer mates o Anar a la botiga a comprar dolços. I aquesta és també una de les raons per les quals no m’agrada França, perquè quan la gent està de vacances no segueix cap horari i cada matí havia de demanar al pare i a la mare que em diguessin exactament on aniríem aquell dia, perquè així em sentia millor.

I això és perquè el temps no és com l’espai. Quan deixes una cosa en algun lloc, com ara un transportador o una galeta, et pots fer un mapa mental que et digui on l’has deixat i, encara que no tinguis cap mapa, l’objecte continuarà estant on és, perquè el mapa és una representació de coses que existeixen de debò perquè puguis tornar a trobar el transportador o la galeta. L’horari és un mapa del temps, però el temps no és com la terra, el jardí o el camí a l’escola, perquè el temps és només la relació entre la manera com canvien les coses, com la terra que es mou al voltant del sol, la vibració dels àtoms, el tic-tac del rellotge, la nit i el dia o aixecar-se i anar-se’n a dormir, i és com l’oest o l’est, que no existirien si la terra deixés d’existir i caigués dins el sol, perquè és l’única relació entre el Pol Nord i el Pol Sud i tots els altres llocs, com Mogadishu i Sunderland i Camberra.

I no hi ha una relació fixa com ara la relació entre la nostra casa i la casa de la senyora Shears o com la relació entre 7 i 865 , sinó que depèn de la velocitat amb què et mous en relació amb un punt concret. I si fossis en una nau espacial i viatgessis a una velocitat molt propera a la velocitat de la llum, podries tornar i trobar-te que tota la teva família ja s’ha mort i tu encara ets jove, perquè ets al futur, però el teu rellotge diu que només has estat fora uns quants dies o uns quants mesos.

I com que res no pot viatjar més ràpid que la llum, només es pot conèixer una porció de les coses que passen a l’univers, com aquí:

I aquest és el mapa de tot i de tot arreu, i el futur es troba a la dreta i el passat a l’esquerra, i la inclinació de la línia c és la velocitat de la llum, però no podem saber què passa a les zones fosques per molt que hi hagin passat coses, però quan arribem al punt f sí que podrem veure les coses que passen a les zones més clares, anomenades p i q.

I això vol dir que el temps és un misteri, que en realitat no és cap cosa, i que ningú no ha arribat mai a resoldre el trencaclosques de què és el temps exactament. Per això, si et perds en el temps, és com si et perdessis al desert, però no veus res perquè el temps no és una cosa.

I per això m’agraden els horaris, perquè així pots estar segur que no et perdràs en el temps.