37

Jo no dic mentides. La mare sempre deia que això era perquè sóc bona persona. Però no és perquè sigui bona persona. És perquè no sé dir mentides.

La mare era una dona baixeta que feia bona olor. I de vegades portava una cotilla rosa amb una cremallera al davant que tenia una etiqueta minúscula al pit esquerre que deia Berghaus.

Una mentida és quan dius que ha passat alguna cosa que en realitat no ha passat. Però només hi ha una cosa que hagi passat realment en un lloc concret i en un moment concret. I hi ha un número infinit de coses que no han passat en aquell lloc i en aquell moment. I si penso sobre alguna cosa que no ha passat, començo a pensar sobre totes les altres coses que no han passat.

Per exemple, aquest matí per esmorzar he menjat cereals Ready Brek i una mica de batut de gerds calent. Però si dic que en realitat he esmorzat una tassa de te amb galetes de cereals Shreddies,^[3] començo a pensar en els cereals Coco-Pops de xocolata, i en la llimonada, i en les farinetes, i en la beguda Dr Pepper, i que no esmorzava a Egipte, i que no hi havia un rinoceront a la cuina, i que el pare no portava un vestit de submarinista, i coses semblants, i fins i tot mentre escric això em sento tremolós i espantat, com quan estic dalt de tot d’un edifici molt alt i sota els meus peus hi ha milers de cases i cotxes i persones i el cap se m’omple tant de tot plegat que em fa por oblidar-me que m’he d’aguantar dret i agafar-me a la barana per no caure i acabar mort a terra.

Aquest és un altre motiu pel qual no m’agraden les novel·les convencionals, perquè són mentides sobre coses que no van passar de debò i em fan tremolar i sentir por.

I per això tot el que he escrit en aquest llibre és veritat.